He tingut la sort de poder parlar amb Oriol Ferran Pié , l’Uri… i dic sort perquè, si s’ha de parlar del futbol base vallenc, s’ha de fer des de dins per tenir informació de primera mà i quina millor manera fent-ho a través d’un jugador de la base.
 

Són moltes les coses que m’agradaria escriure aquí després d’haver parlat amb l’Uri, però intentaré resumir-les a mode d’article.
 

L’Uri és un jugador l’abecedari futbolístic del qual ha començat sempre amb la B, és a dir, no ha militat mai en un A, per això, és un digne representant de la gran majoria del futbol base, si considerem que hi ha una mitjana de 4 equips per categoria estem parlant que un 75% dels jugadors no arribaran a un A (encara que sempre hi haurà excepcions, és clar…), per tant, són ells els que suporten l’estructura de la base i, a més, sense poder jugar en els millors equips… què us sembla? Des d’aquí, GRÀCIES!
 

L’Uri porta quatre anys al futbol vallenc (infantil + cadet), actualment, juga al cadet B, sent cadet de segon any (abans jugava al Vilabella, des de prebenjamí a aleví) i la seva experiència a Valls és molt positiva en tots els sentits, ja que comenta que els seus millors amics els ha fet al futbol i no és d’estranyar, ja que a Valls, a part de transmetre valors futbolístics, també hi ha una bona dosi d’altres valors en el sentit grupal, d’imatge, de comportament, per tant, hi ha una bona línia a seguir i millorar en el possible.
 

D’altra banda i com a crítica constructiva, m’agradaria animar els entrenadors a fer sevir el llenguatge futbolístic més sovint… L’Uri troba a faltar conceptes que són de base i que no els té consolidats, li recordo la importància de reconèixer paraules específiques del futbol, perquè el dia de demà no dubti quan li demanin moviments específics o posicionaments tàctics, per tant, entrenadors!, animeu-vos a culturitzar esportivament els vostres jugadors i us sorprendreu dels resultats!
 

Recordant la problemàtica de l’any passat quant a la direcció, he pogut constatar amb l’Uri que els jugadors s’han mantingut al marge i que, si arribava alguna notícia, ho feia molt filtrada, per tant, no hi ha hagut cap sensació d’intranquil·litat dins dels equips… és d’agrair que es protegeixin els equips base de l’entorn que hi pugui haver més o menys enterbolit.
 

Parlant de prioritats, l’Uri té clar que primer són els estudis i que els entrenadors que ha tingut també s’han encarregat de recordar-ho (ben fet!).
 

Al llevar-se al matí, ja hi pensa quan arribi l’hora d’entrenar… menys quan té algun examen, que llavors la prioritat canvia… Per ell són: estudis-futbol-activitats extraescolars, sempre per aquest ordre. 
 

Una altra cosa com a valor formatiu i alhora competitiu, l’Uri em deia molt convençut el fet de saber guanyar i perdre, i m’ho deia en tots els sentits… és a dir, el dia que guanyes jugant malament perquè has tingut un rival molt inferior o has tingut sort, és just parlar de mal partit, ja que el teu joc ha sigut dolent. Malgrat això, el dia que perds, però ho has donat tot i el rival ha sigut millor, l’únic que pots fer és reconèixer que l’equip contrari ho ha fet millor i punt, però tu i el teu equip marxeu satisfets de la feina feta, encara que no contents pel resultat…sí, senyor!, això és l’essència del futbol i tant de bo tinguem molts Uris que omplin els camps de futbol base amb aquests valors i creieu-me… aquesta sensació no la tenen als clubs que adorem setmana darrere setmana a «la millor lliga del món», simplement, perquè estan massa ocupats a guanyar i diria mal acostumats…
 

El futbol base ha de ser BÀSIC en tots els sentits i, si no digueu-me, penseu, p. ex., que al Barça o a l’Espanyol, els nois fan els seus millors amics allà? Com l’Uri? O estan més preocupats d’arribar a ser professionals amb la pressió que això implica? Què volem per als nostres fills? I millor encara, hem preguntat als nostres fills què volen ells?
 

Pares i mares, l’Uri és un exemple d’un noi senzill que li agrada el futbol com a la resta dels seus companys, no vol protagonismes, sap que no serà un «crack» i l’únic que demana és gaudir del futbol amb el seu equip… penseu en els vostres fills i deixeu-los que gaudeixin igual que ell.