El futbol m’ha donat l’oportunitat de conèixer a molta gent, entre jugadors, coŀlectiu arbitral, entorn dels diferents equips, etc i entre tant gent. Aquests dies he pogut llegir al Travesser que Carlos Herrero ha estat a prop de poder fitxar per la U.E.Valls i m’han  vingut al cap grans records respecte d’aquest jugador. He tornat anys enrere quan entrenava a la U.E. Valls a segona territorial amb l’objectiu de l’ascens i anàvem mancats de jugadors al mig de la defensa, amb un bon nivell. 

 

Estàvem a punt de finalitzar la primera volta i en Manel Cazorla em va parlar d’un jugador que havia jugat amb ell al Tortosa i que en aquells moments no tenia equip. Li vaig dir que vingués i vaig parlar amb ell sobre la gespa el Vilar Des de el primer moment me’n vaig adonar que estava davant d’una gran persona, educat, amb una bona formació cultural, amb les idees molt clares, responsable, amb paraula i després sobre el terreny de joc em va demostrar que era un professional, un jugador puntual a l’hora d’entrenar i jugar, que es cuidava fora dels terrenys de joc, que ho donava tot en els entrenaments i en el partit, que se sacrificava pels companys, que mai tenia una mala paraula per ningú, sempre empenyia cap a l’objectiu que es marcava l’equip.

 

Jo sempre he entès el futbol com un aspecte de la vida que t’ha d’ajudar a créixer com a persona i com a jugador. El Jugador, en primer lloc és una persona i, he procura’t que tots els jugadors que he dirigit avancessin en els dos aspectes. En alguns casos ho he aconseguit i en altres no. En el cas del Carlos era fàcil aconseguir-ho. Ell hi posava tot el que tenia, sempre atent a les instruccions, sense posar en dubte la paraula i la proposta tàctica de l’entrenador, desenvolupant el que se li encomanava al camp amb tota convicció. Sens dubte en aquesta manera de ser del jugador hi tenen molt a veure els seus pares. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer al del Carlos i era un “senyor”, com el fill. 

 

He tingut jugadors que han desenvolupat la seva vida esportiva a categories territorials, però que el futbol que portaven dins els hauria pogut  projectar a categories nacionals. El Carlos n’és un. No va tenir la sort de quan corresponia els entrenadors del Club on es va formar tinguessin la visió futbolística suficient. 

Espero que més d’hora que tard el Carlos pugui tornar a jugar amb la U.E. Valls i que hi deixi la seva petjada.

 

Endavant Carlos.