Cap a on es dirigeix el futbol? Molts dubtes genera l’estat actual del futbol espanyol. Les diferències cada cop són més evidents entre els 2 “grans”, amb el permís de l’Atlètico de Madrid. 

Els drets televisius, on al futbol espanyol fins a 10 equips de la Primera Divisió reben el 10% del què ingressen FC Barcelona i Real Madrid -i ja no parlem de la resta de clubs de Segona i Segona B-, és un dels reclams més denunciats per bona part dels equips modestos de l’Estat espanyol. Els clubs petits, es veuen obligats a cedir davant la indosincràcia del poder dels grans. Aquest fet, junt a altres “prostitueix” la lliga del que era de les Estrelles. Els horaris televisius, un fet insultant per l’espectador, la pròpia televisió que ofereix tots els partits, fa que l’espectador hagui renunciat a l’assistència als estadis, o la possada en escena del capitalisme en estat pur dins del món del futbol fa que el futbol ja no sigui, senyors, el que era. 

Els mitjans de comunicació, còmplices directes d’una situació que cada cop es veu més agreujada, només es pronuncia en fets puntuals, com van fer fa pocs dies en la complicada situació d’un dels històrics del futbol espanyol, el Racing de Santander. En casos puntuals, decideixen aixecar l’altaveu de l’oportunisme i manifestar i donar suport a les causes, però mentrestant segueixen el ritme marcat per la Liga de Futbol Professional.

Els diferents clubs petits, no poden o no estan prou units per plantar cara sobre la dificultat que el futbol espanyol està passant. La lliga perd interés, molts són els clubs que estan endeutats, l’estructura de la Copa del Rei és una autèntica pantomima i insult als equips modestos. Les cartes les barreja els de sempre, els que tenen més pes. Ningú actúa al respecte i qui ho intenta es queda sol davant del perill. De què serveix les queixes d’aquells clubs que estan a segona o tercera línia si qui realment els qui tenen el poder, són els primers que no els interessa canviar les regles del joc?

Cal un canvi en el futbol modern. Cada cop són més els amants d’aquest esport rei que estan en contra de la trasnformació del futbol. “No al futbol modern” ja no són paraules vuides pronunciades per quatre grups d’animació concrets. Ja està a la boca de molts aficionats que fidels als seus clubs i als seus sentiments -i perquè els agrada el futbol- no defalleixen, però és per plegar i tancar barraca. 

El #futbolcat tampoc n’està exclós de tot això. També cal un anàlisis en profunditat, tant a nivell de clubs com d’estructura, començant per la Federació Catalana de Futbol que ha de pensar més en els clubs, qui mantenen aquesta estructura i una de les empreses més importants a Catalunya. Certes formes d’actuar tan externes com internes no ajuden a un futbol català que les està passant difícils. No són pocs els equips que tenen dificultats en quadrar números, mateixos clubs que pagen uns sous alts a jugadors per defensar uns colors d’un club que no surten els números de cap de les maneres.