Jo crec que la Rapitenca no tenia res a perdre amb la possibilitat de que hi hagués un nou projecte. La situació ja és prou complicada i si no es manté la categoria, ja es va parlar que es plantejaria baixar a Segona catalana. Una circumstància que cal esperar que no es produeixi, però de la que també cal estar pendents per aquell tema de les compensacions. En qualsevol cas, la lluita és la permanència. I aquest és el repte del tècnic, en un any ple d’adversitats. 

 

Tornant al somni o al conte de fades que ha existit durant gairebé una setmana. Podia ser interessant. Finalment, no ha estat així i s’han valorat altres qüestions. La veritat és que aquesta mena de projectes faraònics no acaben mai bé. O poques

vegades ho fan.

 

S e m p r e passa algo. I les conseqüències no acostumen a ser bones. Salvant les distàncies, mirem exemples com el del Ràcing. O altres. Potser era somiar despert. Bé, s’ha de seguir com estàvem. I tothom al seu lloc. Els que ho veien com una ‘fantasmada’ estaran satisfets. I és que estem en un territori en què, en ocasions, ens falta més unió. Sembla que costa acceptar que un veí pugui tenir un projecte il.lusionant. Doncs, tots tranquils.