Cada any es lliura el guardó al millor jugador del món i encara mai li han concedit a INIESTA i sens dubte és per que no es premia al millor jugador del món sinó a aquell que marca més gols, a aquell que té més personalitat dins a un equip que triomfa o a aquell que més es queixa dins un gran equip. Si el guardó fos lliurat al millor jugador de futbol del món ja faria anys que Andrés Iniesta el tindria a la prestatgeria de casa seva.
 

E iniciat aquest article dient que hauria d’estar prohibit iniciar un encontre en el que participés el Barça sense Iniesta. L’equip és un altre sense ell, juga un futbol diferent, juga sense brúixola, sense referent, sense aquell jugador que li dona sentit al futbol, que accelera el joc quan cal, que l’alenteix quan li convé a l’equip, que no s’amaga mai, que sempre s’ofereix al company quan el necessita per tal de treure la pilota. Aquell jugador que fa fàcil el que sembla impossible, que se’n surt sobre la ratlla de banda de la pressió de dos o tres adversaris, que desplaça la pilota a l’altra banda del camp sense errada, aquell jugador que veu la passada impossible i la fa sense dubtar, donant jugades de gol als companys, aquell jugador que no només sap jugar horitzontal, sinó que sap trencar i superar línies de l’equip contrari amb els seus canvis de ritme, amb la seva tècnica inigualable i tot amb una senzillesa insultant, com si no fes cap esforç per a aconseguir-ho, es desplaça pel camp com si no toqués al terra. Amb la seva sapiència futbolística fa millors als altres jugadors de l’equip, fins i tot a Messi, que juga un altre futbol quan té a Iniesta al seu costat. 
 

El missatge de l’entrenador als jugadors que hi ha al camp en cada moment hauria de ser clar: Si hi ha problemes, la pilota a Iniesta. 

És un jugador complert, canalitza el joc, ataca i defensa, cosa que es troba a faltar en altres jugadors del Barça que deixen a l’equip en inferioritat defensiva un i altre partit. Es fa difícil guanyar partits defensat set contra onze. 
 

I a més el deixen a la banqueta, profanant el futbol i no es queixa, mai te una mala paraula per ningú, mai una paraula més alta que l’altra, li donen colzades, patades, a dret i tort i es torna a aixecar i a jugar, sense dir res. No li cal fer-se pentinats estranys, passar-se el dia als raigs UVA, posar-se samarretes arrapades per tal de lluir pectorals per a jugar a futbol com ningú ho sap fer.  Només li cal estar bé físicament. 
 

Guardiola, que ha estat l’entrenador que més ha respectat a Iniesta el va fer jugar semifinals i finals de Champions lesionat, per què sabia que sense ell era més difícil guanyar-les, però no ha costat més de cent milions de euros, es esblanqueït, no és alt i guapo i sembla que són aquestes qüestions les que es premien.
 

Ja fa dies que va agafar la forma i sense fer massa soroll ha anat fent camí, ara diuen que toca la renovació de l’equip i crec que aquesta renovació s’ha de fer a l’entorn  dels jugadors que són pal de paller actualment, s’ha de parlar amb Iniesta i Mesi i entorn a aquest jugadors s’ha de reconstruir l’equip.  
 

La lliga ara es a prop però no serà factible guanyar-la si no es posen sobre el camp als jugadors que més poden aportar per fer-ho i avui per avui entre aquests no està Neymar, ni Cesc, ja es hora de que es respecti el treball que fa Pedro quan és al camp. Ahir escoltava a un d’aquests opinadors que saben de tot dir que l’equip no havia millorat amb l’entrada de Pedro al camp contra el Madrid, deu ser que jo no hi entenc gaire, però varem passar de les jugades de u contra cinc impossibles, de les pilotes perdudes en atac que produïen problemes en defensa, de les absències defensives de la cerca del lluïment personal a veure un jugador al servei de l’equip amb un desplegament físic, tècnic i tàctic important, que va col·laborar en la possessió de la pilota, que va col·laborar a posar la por al cos a l’equip del Madrid i al qual encara li va sobrar força per a anar a treure una pilota de gol a la seva àrea en els darrers instants del partit.