De tot menys... entrenadors!
Segueix-nos al nostre nou compte de Twitter - @El_Travesser
Al llarg dels meus anys com entrenador me donat compta que la figura de l’entrenador és de vital necessitat dins d’un col·lectiu esportiu.
Sabem que hi ha directives que aquesta figura no és la mes valorada, prefereixen buscar els millors jugadors de la categoria i és igual qui els dirigeixi... Jo diria que és un error! No perquè jo sigui entrenador i vulgui ressaltar la nostra figura, però en veritat crec que és de vital necessitat dins d’un equip triomfador, i quant dic triomfador no vull dir guanyar partits. Això implica tot un roll que poca gent podria opinar.
Primer de tot la missió d’un entrenador és intentar educar la seva directiva. Hem d'intentar aconseguir que ens valorin per la feina del dia a dia i no per la feina que fa l'equip el cap de setmana... Desgraciadament, nosaltres vivim de què la pilota entri a la porteria contraria independentment del bon treball.
Estic fart de veure entrenadors cessats cada setmana sabent que darrera tenen un gran treball i treballs molt professionals i sols per la petita diferència de que la pilota va tocar al pal i no va entrar... I d’altres entrenadors que tenim dins del territori que sense cap mena de treball darrera i sense cap programació tenen la gran sort de ser valorats per què la pilota va tocar al pal i va entrar... Però això tot bé donat perquè estem en una societat resultadista i sols busquem la victòria i no es valora de com arribem a la victòria... Desgraciadament els entrenadors sols vivim dels resultats!
Per això d’avegades penso que la nostra tasca no està valorada, ja no econòmicament, que és el de menys, si no ja moralment i efectivament.
L'entrenador no ha d'imposar models i forçar coses, sinó primer hem de veure el que tenim de positiu dintre del grup i aleshores reforçar-ho. Hem d'intentar elaborar normes de les quals deriven accions comunes per la finalitat de què el grup funcioni internament.
Un entrenador ha de saber manar, dirigir, prendre decisions, intentar que la voluntat de cada jugador del equip tingui un objectiu comú cap a la cohesió final del equip. Per això el entrenador ha de saber lo abans possible la necessitat del equip .
L’autoritat de l'entrenador ha de ser viscuda com ha necessària, i saber que el jugador se la te que prendre com a finalitat del be del equip, i no com a finalitat en contra de lo personal! L'entrenador ha d’aconseguir que les aspiracions personals siguin les aspiracions del grup.
Un entrenador ha de inspirar confiança, respecte,ser un dels líders dintre del equip, en definitiva... Un pare esportiu.
Per això tot entrenador el que busca pel seu equip són jugadors, capaços de sacrificar-se pel grup, capaços de treballar per l'equip, disciplina, auto disciplina, auto respecte, respecte per la diferència de minuts jugats, respecte al club, als responsables, al material, a les instal·lacions, a la figura dels arbitres (sense ells no hi hauria competició possible). En definitiva ha d'haver una comunicació efectiva i cordial, i acceptar la filosofia del grup.
Si ens donem compta dins de tot això no he parlat ni de tàctica, ni de técnica, ni de preparació física... per això els entrenadors hem de saber coses per les quals no hem estat preparats... sols ho anem aconseguint al llarg de la nostre carrera esportiva, amb una assignatura prou complicada i de mai acabar anomenada... experiència!
Sabem que hi ha directives que aquesta figura no és la mes valorada, prefereixen buscar els millors jugadors de la categoria i és igual qui els dirigeixi... Jo diria que és un error! No perquè jo sigui entrenador i vulgui ressaltar la nostra figura, però en veritat crec que és de vital necessitat dins d’un equip triomfador, i quant dic triomfador no vull dir guanyar partits. Això implica tot un roll que poca gent podria opinar.
Primer de tot la missió d’un entrenador és intentar educar la seva directiva. Hem d'intentar aconseguir que ens valorin per la feina del dia a dia i no per la feina que fa l'equip el cap de setmana... Desgraciadament, nosaltres vivim de què la pilota entri a la porteria contraria independentment del bon treball.
Estic fart de veure entrenadors cessats cada setmana sabent que darrera tenen un gran treball i treballs molt professionals i sols per la petita diferència de que la pilota va tocar al pal i no va entrar... I d’altres entrenadors que tenim dins del territori que sense cap mena de treball darrera i sense cap programació tenen la gran sort de ser valorats per què la pilota va tocar al pal i va entrar... Però això tot bé donat perquè estem en una societat resultadista i sols busquem la victòria i no es valora de com arribem a la victòria... Desgraciadament els entrenadors sols vivim dels resultats!
Per això d’avegades penso que la nostra tasca no està valorada, ja no econòmicament, que és el de menys, si no ja moralment i efectivament.
L'entrenador no ha d'imposar models i forçar coses, sinó primer hem de veure el que tenim de positiu dintre del grup i aleshores reforçar-ho. Hem d'intentar elaborar normes de les quals deriven accions comunes per la finalitat de què el grup funcioni internament.
Un entrenador ha de saber manar, dirigir, prendre decisions, intentar que la voluntat de cada jugador del equip tingui un objectiu comú cap a la cohesió final del equip. Per això el entrenador ha de saber lo abans possible la necessitat del equip .
L’autoritat de l'entrenador ha de ser viscuda com ha necessària, i saber que el jugador se la te que prendre com a finalitat del be del equip, i no com a finalitat en contra de lo personal! L'entrenador ha d’aconseguir que les aspiracions personals siguin les aspiracions del grup.
Un entrenador ha de inspirar confiança, respecte,ser un dels líders dintre del equip, en definitiva... Un pare esportiu.
Per això tot entrenador el que busca pel seu equip són jugadors, capaços de sacrificar-se pel grup, capaços de treballar per l'equip, disciplina, auto disciplina, auto respecte, respecte per la diferència de minuts jugats, respecte al club, als responsables, al material, a les instal·lacions, a la figura dels arbitres (sense ells no hi hauria competició possible). En definitiva ha d'haver una comunicació efectiva i cordial, i acceptar la filosofia del grup.
Si ens donem compta dins de tot això no he parlat ni de tàctica, ni de técnica, ni de preparació física... per això els entrenadors hem de saber coses per les quals no hem estat preparats... sols ho anem aconseguint al llarg de la nostre carrera esportiva, amb una assignatura prou complicada i de mai acabar anomenada... experiència!
Segueix-nos al nostre nou compte de Twitter - @El_Travesser