El món del futbol de vegades et dóna sorpreses per la quantitat d’interessos que l’envolten. Tots els clubs importants tenen tendència a la professionalització del futbol base, en la qual cosa no trobo gents malament, sempre i quant sols sigui professionalitzar a mida de tècnics, d’entrenaments, de material, d’instal·lacions, etc. Però el que no comparteixo és que els nens reben la major pressió per part dels adults, ja sigui per part del club com dels pares. Qui es preocupa realment per les exigències que reben els nens durant els entrenaments que moltes vegades no tenen en compte les diferents etapes del seu desenvolupament físic i psicològic?



Els pares, en alguns casos, ja sigui per l'afany d'aconseguir un bon futbolista, s'obliden de considerar la salut dels seus fills, la qual cosa no sempre queda a les mans més adequades. Els entrenadors d’alguns equips, pressionats per aconseguir bons ressultats en els partits -per deixar contents als seus coordinadors,dirigents i pares- no sempre presten la suficient atenció a aquestes qüestions socioculturals que són fonamentals en aquesta etapa de creixement tan delicada en el desenvolupament d'una persona. 

La improvització i la mercantilització, en gran part, són responsables que es produeixin aquestes situacions de les que els nens resulten ser les víctimes.

Fa alguns anys quan el fenòmen del futbol base tot just començava a apuntar, els entrenadors professionals o entrenadors en coneixements no abundaven. La majoria dels equips de futbol base era entrenats pels propis pares dels nens, tal vegada per aquesta idea que qualsevol sap de futbol i si és un ex-jugador, és un tècnic en potència. La qual cosa no implica que qualsevol estigui capacitat per conduir a un grup de nens durant un joc. 
 

Està clar que la mercantilització del futbol base involucra tots els que d'alguna manera tenen a veure amb el joc. Els entrenadors no quedem fora.
Per tant, el seu grau de complicitat, davant la tasca de dirigir un grup de nens no pot ser amateur. Hi ha gent que ha trobat en el futbol Base el seu medi
de vida. Quan se li pregunta per la seva titulació, diuen: NO. A mi no en cal jo miro molt futbol, i cada cap de setmana vec infinitat de partits de futbol base, i a més a més tinc molts llibres! El colmo!. Creuen que amb això s’aconsegueix dirigir un equip.

Adquireixen prestigi guanyant campionats. Mentrestant, frustren nens però guanyen partits. Què un entengui de futbol no vol dir que també entengui el que passa pel cap d'un nen de 7 o 8 anys. 
El futbol base no és un fi en sí mateix, ha de ser un mitjà per començar a formar els nens de la nostre societat!