Estem acostumats a sentir les qualitats que té un jugador quant a la part tècnica, tàctica i preparació física, però poc parlem de la part psicològica i s’hauria de contemplar al mateix nivell que les altres tres ja des de la base…

Al llarg de la vida d’un futbolista s’hi pot trobar en situacions “emocionals” que fan que pugui rendir millor o pitjor, per tant,la funció de l'entrenador i/o cos tècnic és molt important per a obtenir el màxim rendiment… Ja se sap, “Mens sana in corpore sano”. Ara bé, com controlem els aspectes psicològics en un jugador ? i com sabem si un jugador és el típic jugador psicològic o no?....És complicat, ja que si hi han jugadors que el fet de pressionar-los amb l’objectiu de treure elmillor d’ells, es pot aconseguir , hi ha d’altres que els podem enfonsar.

D’altra banda l’entorn del jugador juga un paper molt important per tenir un jugador psicològicament sa. En el cas del futbol base ja s’ha parlat molt del paper dels pares/mares , però i els entrenadors, tenim controlat el vestidor? Atenció als vestidors incontrol·lats que poden ser un viver d’experiències desagradables.

Quantes joies futbolístiques s’han quedat pel camí perque no han suportat la pressió psicològica “dins” del seu equip i per molts motius….ja sigui moving , enveges ,etc..Aquí els entrenadors tenen una feina extra i molt important per tenir controlat en tot moment el vestidor. Personalment conec casos de moving greus ja des de l’aleví fins a cadet que és quan el jugador travessa per l'etapa de la pubertat a l'adolescència i a on busca els límits del bé i del mal. Molts jugadors molt vàlids , però psicològicament “febles” deixen de practicar futbol principalment a l'etapa juvenil , cansats de “rebre” mentalment. Ja fa uns anys anem sentint els termes de “coaching i/o scouting” com a eines perque el jugador tingui una millor resolució als seus problemes, així com augmentar la seva autoestima, però cal dir que es difícil trobar-ho en clubs que no siguin professionals o semiprofessionals , llavors una vegada més ,els entrenadors són els principals responsables de mantenir una plantilla equilibrada a nivell psicològic ….

També s’ha de dir que hi ha entrenadors que “abusen” de converses prolongades i individualitzades amb objectius diversos com animar, donar explicacions, saber el que pensa el jugador, etc….si tot això es fa en la proporció adequada, res a dir, però si es fa en dosis excessives , a la curta o la llarga provocarà problemes…. El que si que està clar, és que l’excés de proteccionisme en un jugador fa que no tingui recursos per enfrontar-se a la frustració, per tant, és evident que cada jugador necessita un tracte individualitzat , però no li hem de facilitar les solucions als seus problemes sinó que li hem de donar les eines necessàries perque ho solucioni per si mateix , sense entrar en discursos interminables…..

Al jugador se li ha de parlar “clar, amb molt de respecte i sense donar masses explicacions” perque al final TOTS SOM ESCLAUS DE LES NOSTRES PARAULES i no podem fer promeses que després no podem complir.
Entrenadors , siguem conscients de l'estat mental dels nostres jugadors ja des de la base, i si els hi donem eines per progressar adequadament, seguiran gaudint d’aquest esport durant molts anys!