Ha finalitzat la lliga de futbol 2013 – 2014 i el Barça l’ha perdut al seu propi camp davant l’Atlètic de Madrid, s’ha confirmat la desfeta que es veia venir setmana a setmana, partit a partit i encara ha estat més dur per que s’ha perdut la lliga a casa, davant de l’afició.
 

Alguns jugadors, els de sempre, Iniesta i  Mascherano han donat la cara en els moments difícils, altres s’han amagat, se’n han anat al Mundial o de vacances sense dir res.
 

Algun s’havia acomiadat per carta de tots els socis i seguidors i abans de jugar el partit que podia donar una nova lliga al club se’n ha anat a Alemanya per seguir recuperant-se de la seva lesió.
 

Fins i tot hi ni hi ha hagut un que un cop arribat a Argentina s’ha permès dir el que no diu aquí i amés manifestar que si no se’l vol se’n va i no passa res.  Abans de jugar el partit se li va millorar el contracte i ja cobra una quantitat vergonyant pels moments que s’estan vivint. Sabent això molts pensàvem que sortiria al camp i menjaria la gespa, que les coses li podrien sortir be o no però que ho donaria tot i, no va ser així. Va seguir com pràcticament tots els partits de la temporada arrossegant-se pel camp.
 

D’altres amb petites lesions s’han esborrat de molts encontres,  mentre en la seva vida privada no s’han estat de res. 
 

Ja fa mesos un directiu del Barça, el Sr. Faus, qüestionat sobre si calia tornar a negociar el contracte de Messi deia que creia que no calia negociar el contracte cada sis mesos, que feia poc que se li havia renovat i per tant  altra renovació estava fora de lloc. El jugador va donar resposta a aquestes paraules i va dir que el Sr. Faus es pensava que el Club era una empresa i que no era així, que no es podia portar com a tal. 
 

 El nivell de professionalització del futbol s’ha vist incrementat exponencialment en els darrers anys, de manera especial en els clubs de futbol professional, d’elit a nivell europeu. La comercialització dels drets de televisió, primer i el desenvolupament del merchandising després, han ampliat les activitats d’un club de futbol, pressionant cap a una professionalització de la seva gestió. 
 

Això significa que els clubs de futbol necessiten d’una estructura formal, d’una definició de funcions i d’un reforçament en el funcionament de l’organització. 
 

El procés de professionalització passa per la professionalització dels esportistes i també de l’organització. 
 

Hauríem de reflexionar en profunditat sobre com s’ha de gestionar un club de futbol en el que s’hi belluguen quantitats molt importants de diners i podrem arribar a múltiples solucions, però mai la solució serà que cadascú faci el que vulgui, que un jugador que finalitza el contracte el 30 de juny pugui marxar al mes de maig a Alemanya. Una setmana més o menys en la recuperació no ha de ser transcendent. 
 

No és de rebut que hi hagi jugadors que es neguin a parlar amb els  mitjans de comunicació i que el club no faci res.
 

No és admissible que per molt que siguis el millor jugador del món et passegis pel camp a la teva, sense esma i no diguis si es que hi ha res que ho  provoqui. 

Algú a l’empresa on treballa pot permetre’s aquests luxes? Pot marxar quan vol? Pot parlar quan vol? Es pot donar de baixa quan vol? ..........

 

Hi ha moltes empreses que no gestionen els capitals que gestionen aquests clubs i crec que per molt bo que sigui el jugador s’ha de sotmetre, com tots els altres,  a  les normes de bona gestió del club.  Al darrere hi ha molta gent que s’està de moltes coses per poder seguir al Club.