Carta Oberta a Marc Sellarès, el gladiador llagosterenc 
 

Hola Marc, com va tot? 
 

Vaig llegir una piulada teva on lamentaves haver estat el protagonista desgraciat del gol, i que no estaves preparat per patir un cop tant dur. T’entenc, però possiblement no prou, ja que jo sobre la gespa, de segur que faria més gràcia que glòria, i no demostraria pas tenir-los tan ben posats com tu i tot l’equip. Un equip que és història viva. Un equip que ha empatat a zero al cent per cent davant de tot un Racing de Santander, ja fos al petit fortí del Municipal o al gran Sardinero. 
 

Molta gent -de la qual no m’incloc- creien que “l’escenari us superaria”, creien “que un poble tant petit” i “sense camp” no podria “arribar mai tan lluny”. Aquests individus, no només no han vingut mai al Municipal de Llagostera, sinó que no saben el que es diuen i no hi entenen en futbol. 
 

I el que és pitjor, i t’ho diu un ateu, no tenen fe. I no parlo de fe sagrada, parlo de fe personal. Fe de superar-se, de trencar barreres, en definitiva, de tenir força, i collons, molts collons. Els collons com toros que teniu la plantilla sencera de la santa institució de la Unió Esportiva Llagostera.
 

Un club amb gent curiosa al camp -gent que va a animar el seu equip en companyia d’animals exòtics, per exemple-, un himne curiós, un camp petit, un tarannà petit, que tant la gent com tu i com jo de ciutat podem admirar i no pas menysprear. 
 

Al final, què queda de tot plegat? La feina monumental i insuperable -per ara si més no – d’Oriol Alsina, Lluís Carrillo, Isabel Tarragó, i tots els gladiadors blaugranes que sou sobre la gespa, ja sigui natural o d’artifici. 
 

Mantenir el 0-0 amb el Racing fins al minut 88’. Una gesta més d’un club que en deu anys, ha ascendit en cinc ocasions. I vol la sisena, i la lluitarà i l’aconseguirà. Jo i molta gent n’estem convençuts! I sabem que tu també Marc! Sabem que et cou la ràbia per sota les venes per tenir un error natural en el pitjor moment, però li pot passar a qualsevol. 
 

El treball de tot l’equip és el que compta, i així t’ho va mostrar l’afició al final de l’encontre, abraçant-te amb amor i respecte. Ajudant-te a tu, el seu ídol en un moment complicat. A més, tot Catalunya us coneix i parla de vosaltres. I ara ja no només Catalunya, sinó que també l’estat i possiblement més gent i tot. 

Santander us admira, i desitja el vostre ascens. Com devien patir els racinguistes al seu Sardinero amb un empat a zero realment etern. Un equip d’una població de 8.157 habitants que posa contra les cordes a un equip d’una localitat de 178.465 habitants, i què és capital d’una comunitat com és Cantàbria. Una gesta a l’abast de molt pocs, i menys si no es diuen Llagostera.
 

Marc, 58.915 habitants viuen a la ciutat asturiana d'Avilés, una localitat que com totes hi viu molta gent diversa, i que per tant de segur que no hi seran tots al camp. Però jo sé que tu trauràs la teva ràbia, el teu coratge i la teva força per fer esclatar la xarxa de la porteria avilesa i portar mitja eliminatòria cap al Municipal de Llagostera!
 

Ho treure-ho endavant amic! Sort, salut i Llagostera!
 

Roger.