Els equips de futbol ja no es dirigeixen com fa anys on algú, al que s’anomenava entrenador, es cuidava de tot el que es relacionava amb el funcionament de l’equip: dirigia els entrenaments en els aspectes físic, tàctic,tècnic i estratègic i intervenia molt en aquests aspectes i molt poc en tot allò que es relacionava amb l’aspecte personal, de les emocions i dels sentiments dels jugadors. Ara tot això ha canviat, crec que ja no es pot dir que qui dirigeix el grup humà que conformen els jugadors, el cos tècnic i tota la resta de persones que es belluguen a l’entorn de l’equip, és l’entrenador, sinó un conductor de grups humans. Ja no dirigeix l’entrenament des del punt de vista físic: tècnics en preparació física, ho fan. Ja no dirigeix l’estratègia: el seu segon o tercer ho fan.  En alguns casos ja no planteja directament els aspectes tàctics o no confecciona directament l’alineació, sinó que ho fa conjuntament amb altres col·laboradors seus. 

El futbol no és sinó un aspecte més de l’activitat humana, el juguen persones, sotmeses a totes les influencies internes i externes i en el món que vivim, on la comunicació és centre neuràlgic, encara es veu més influenciat. Si es vol que el jugador superi tots els entrebancs que se li puguin plantejar i es vol treure el màxim rendiment del jugador, cal aprendre a controlar les emocions i els sentiments per tal de no confondre emocions, sentiments, sentimentalismes i sensibleria. 

La intel·ligència d’una persona està formada per un conjunt de variables com ara l’atenció, la capacitat d’observació, la memòria, l’aprenentatge, les habilitats socials, etc, variables que li permeten enfrontar-se al món diàriament. Aquestes variables explotades al màxim en el  jugador de futbol li permetran obtenir el màxim rendiment. El rendiment dependrà en gran mesura de l’atenció que es presti al que es fa, de la concentració, d’un estat emocional estable, d’una bona salut  psicofísica o d’un bon nivell d’activació.
 

La intel·ligència es la capacitat d’assimilar, de guarda, d’elaborar informació i utilitzar-la per a resoldre problemes, cosa que també són capaços de fer els animals i fins i tot els ordinadors. Però l’esser humà va mes enllà, desenvolupant la capacitat d’iniciar, de dirigir i controlar les seves operacions mentals i totes les activitats que comporten informació.
 

S’ha hagut d’aprendre a gestionar les emocions, les pròpies i les alienes: les dels jugadors, per tal de tirar endavant els equips. Els entrenadors que ho fiaven tot en la força física dels jugadors, en la qualitat tècnica d’aquells ja no tenen res a fer en el món de l’esport, ara les directives han d’aconseguir bons  conductors de grups humans, gent amb capacitat per tal d’arribar a allò mes profund en l’interior del jugador i li ha de fer treure el màxim de la seva voluntat de manera sostinguda, al llarg de tota la temporada, ha d’aconseguir que s’abstregui  de tot allò que l’envolta i es centri en cada partit, només d’aquesta manera s’aconseguirà l’excel·lència a nivell individual.

Aquesta gestió individual del jugador s’ha de coordinar de manera que el col·lectiu surti reforçat. Els egos s’han de saber tractar i dirigir-los cap a la consecució del objectiu del Club.
 

Aquesta feina comporta un desgast molt important per aquella persona que dirigeix el grup i això fa que poc a poc es vagin incorporant professionals en l’àmbit de la psicologia esportiva i en altres àmbits de la sociologia.
 

Encara es fa mes dur per aquells conductors de grups de futbol en categories territorials, no professionals on no pots comptar amb les persones a les que s’ha fet esment en el paràgraf anterior  i a més els jugadors no són professionals i per tant no  te cap element aglutinador econòmic, sinó la seva pròpia personalitat, la seva capacitat.