No hi ha manera, per ara si més no. El Club Esportiu Europa no troba la fórmula o la fortuna per assolir el preuat, i si em permeteu, merescut ascens a Segona Divisió B. Destinat a ser a la part alta cada temporada a Tercera, la següent temporada no n’és una accepció. A dia d’avui, i sense conèixer res o gairebé res de la Tercera 2014-2015, l’Europa ja és a totes les travesses.

L’Europa no ho aconsegueix. Un any més no ho aconsegueix. I sap greu. El de la Vila de Gràcia és un club professional per estructura, tracte a la premsa, web, revista oficial en dia de partit, estadi més que digne per Segona B... S’acabarien els adjectius per elogiar el tracte professional rebut cada cop que un servidor ha anat a seguir l’Europa, fet que em porta a lamentar no haver-hi anat suficientment com per posar-me a l’alçada del seu tracte excels. En definitiva, un club que mereix ser a Segona B, per estructura i equip. 
 

Tercer de grup en dues ocasions consecutives i en ambdues ocasions amb aspiracions al lideratge, enguany l’Europa va quedar empatat amb 69 punts amb Terrassa i Rubí, aquest últim finalment fora del play-off. Va quedar al mateix temps a cinc punts dels dos capdavanters, el Cornellà, campió i ascendit i la Monta, segona i finalment sense premi al igual que els escapularis i els egarencs.
 

Una causa de la seva mala sort en les promocions, és la falta de gol, culpable de molts dels mals europeistes. Tancant el curs amb dues jornades seguides sense marcar, i sí encaixar. A l’Olímpic (1-0) amb el Terrassa, que guanyava mitja promoció amb aquest triomf i en l’última al Sardenya (0-2) amb un Masnou que salvava la categoria de forma èpica i amb una genialitat d’Éric Blasco inclosa.
 

Una falta de gol que es mantindria en play-off. Si la temporada la temporada 2012-13 ja no marcava al Sardenya (0-1) davant l’Arandina -que tampoc té sort i ha caigut en segona ronda enguany- a Aranda de Duero queia 2-0 i deia agur novament a la promoció i al preuat ascens gracienc. En la temporada present, guarisme igual però a la inversa, amb 1-0 davant de la UD Mutilvera, i novament, i després d’imposar-se als navarresos per la mínima, empat a res (0-0) a l’exempta Mutilva Baja. Amb el Yugo Socuéllamos -que s’enfrontarà ara a un altre botxí català, el del Terrassa, el Linares Deportivo, que passa rondes a ritme de penals de Payán- novament va repetir un 0-0 i a la tornada va encaixar un 2-0 que el feia dir adéu un any més als anhels de Segona B. Això suma en total 270 minuts sense marcar cap gol. 
 

Sembla, que l’Europa fa un procés de millora any a any. L’any passat també encaixava dos gols a la tornada, però n’encaixava un en l’anada en la ronda definitiva, fet que ja suposa una millora. Una millora més a destacar, és que l’any passat feia això en la primera ronda, mentre que enguany ho feia en la segona ronda. Si els escapulats fan bona la dita, a la tercera, bala vençuda i la temporada que ve, i seguint aquest ordre cronològica i progressiu, l’Europa ha d’arribar a tercera ronda com a mínim. 
 

I no serà per falta de gol en Lliga regular. 52 gols a favor en Lliga, els mateixos que el Cerdanyola de Toni Carrillo, un menys que l’Ascó (6è), deu menys que el Palamós (7è), set menys que el Rubí, que amb 59 gols a favor en va fer un més que el líder, campió, ascendit Cornellà amb 58 gols a favor i deu menys que la Montañesa amb 61 gols a favor, segona. Per mèrits golejadors, com a anècdota, estarem d’acord que només Monta, Rubí i Palamós serien a play-off. 

Saber perdre, míster 
 

Però deixant a banda la calculadora, voldria fer esment de la figura de Pedro Dólera, un d’aquells homes anomenats de futbol o treballador nat com a verídiques i merescudíssimes etiquetes. Ha fet una gran tasca, i m’imagino que ho seguirà fent i serà qui pujarà a la fi aquest equip a Segona B. 

Però, i amb tot, més amunt he seleccionat estratègicament en negreta en nom de Toni Carrillo, tècnic amb qui es va picar en la seva màxima efervescència en partit de Lliga a La Bòbila, fet que com ja sabreu amics lectors, va portar a la suspensió d’aquell partit. Personalment, penso que Pedro Dólera fa gala d’un mal perdre força important en diverses ocasions, i així queda clar quan en l’última jornada, amb un Cerdanyola – Terrassa, Dólera qüestionava obertament com seria l’enfrontament entre tots dos, i si hi hauria algun acord entremig. Un home que sol ser-hi, Montoro, va demostrar que els seus xuts no són necessitats d’acords verbals externs al terreny de joc. Dólera, que tot i caure en les últimes jornades era en play-off, quedava malament innecessàriament. Diumenge, en roda de premsa, ho va tornar a fer. Va tornar a pecar de geni, a deixar-se endur per la ràbia de la derrota, dient que el davanter de 25 anys, Javi Bolo, pitxitxi del Socuéllamos amb 16 gols en Lliga -17 comptant el de diumenge en promoció- era un “jugador de bàsquet” el que sentenciava l’eliminatòria, i que era “una pena perdre per culpa d’un jugador com aquest”, una falta de respecte que no tenia perquè produir-se.Crec, que si Dólera deixa a banda el seu caràcter, serà ja un entrenador perfecte.
 

Sense més, desitjar tota la sort del món a l’Europa, que ja fa temps que el futbol li deu un ascens. 

Europa Sempre Endavant!