Berenar de negres
Segueix-nos al nostre nou compte de Twitter - @El_Travesser
Vostès veuen normal que normal que el millor equip d'1a.Catalana de la provincia, el Torreforta, que gairebé va estar a punt de pujar a la tercera divisió, els seus jugadors portin 7 mesos sense cobrar.
Vostès veuen normal que hi hagi equips d'aquestes comarques que prometin i prometin als seus jugadors amb unes quantitats que potser no puguin complir? Ja és normal i no diguem noms o millor dit equips que els últims mesos no van estar al corrent de pagaments i fins i tot alguns jugadors que des de Gener no han vist ni un euro. Avui hi ha unes expectatives, unes il·lusions dels principals equips de les nostres terres però només són il·lusions i són pocs els clubs que puguin garantir que fins a l'últim mes sigui efectiu i puguin complir. Posaria noms però feriria la sensibilitat d'uns i altres, però com es diu aquí tots ens coneixem.
El que no comprenc és que hi hagi jugadors que escoltin 4 ofertes de diferents equips i se les crequin totes sabent que alguns d’ells no van estar al corrent de pagament. O els jugadors són uns masoquistes o els agrada ser enganyats. Avui hi ha clubs que prometen unes quantitats que no podran complir i mentre encariran el mercat, mentre clubs honestos que n'hi ha en aquestes comarques paguen els plats trencats, com li passa al Jesus Catalònia fa dues temporades quan li van pendre 6 jugadors d’un tall. O com li ha passat al Remolins-Bítem.
Cada any en aquestes categories del futbol ebrenc canvi de cromos; és com un joc. L'entrenador demana, el president o la directiva determina. Cada club té una política diferent. Fitxa el secretari tècnic, l'entrenador o el president. Quina diversitat d'espècies tenim en aquestes comarques. Els agrada a tots ser els millors. Volen fer el millor equip davant la seva afició per abans que tot ser els millors d'aquestes comarques. El poderio del Tortosa, la il·lusió de la Rapitenca, el talonari del Jesús i Maria, que mai s'acaba, l'efectivitat de Jordi Pérez amb l'Amposta, mira el pressupost amb lupa, gairebé compta els reals que sobren al club en el seu 100 aniversari (per si no ho saben el real era una moneda, jo la vaig conèixer). Cada any la mateixa història. Callarisa canvia de bàndol de la Rapitenca a la Cava i tiro perquè em toca.
I Aleix, més del mateix: Jesús Catalània, Roquetenc, Amposta i ara una altra vegada Jesús Catalònia. Nico oferta de 5 equips. Ferreres o Xavi Anell, més núvies que anys tenen i un servidor sua tinta per seguir els fitxatges i que els divendres tinguin l'última hora o millor dit gairebé avançant els fitxatges que després fan oficials els clubs. Jo crec que no serveix per a res fitxar, els pressupostos augmenten. Tortosa i Rapitenca tenen pedrera suficient o poderio d'atracció perquè vinguin jugadors gairebé gratis però curiosa la dada que diu que a Tortosa molts vindrien gratuitament si la política esportiva canviés. Al Barça passa igual; tenen una gran pedrera o jugadors per aquest món joves amb projecció però prefereixen pagar milionades per Luis Suarez, Neymar, Cuadrado o Marquitos.
Al Nàstic fa anys que no aposten per una política de pedrera. Sempre fitxen jugadors d'altres llocs. El curiós és que l'economia està per terra. Els socis dels club en minoria, els espectadors baixen. De 3a. divisió van baixar de 500 de mitjana a 300 i no diguem en les nostres regionals que han viscut un declivi total. Però els fitxatges aquest any en els principals equips Ascó, Rapitenca, Jesús i Maria, Tortosa, Amposta i Rapitenca passen dels trenta. Una barbaritat. Els vaig a demostrar un exemple de com actuen els clubs i el que es perden en en el camí. Cristian Regolf el desaprofita el Tortosa quan estava al juvenil. Va anar a l’Amposta on no li van donar afecte ni oportunitats; va anar a l’Ampolla, on no només li van donar tendresa, també van exigir-li al màxim: "o corres o no jugues". I va triomfar.
El va cridar l'Amposta al final de la temporada passada i no va voler anar. Ho va intentar la Rapitenca i va rebutjar l'oferta. Jugadors com Cristian Regolf hi ha centenars al futbol base ebrenc però cal donar-los afecte, oportunitat, confiança i paciència i d'això no en té molt el futbol ebrenc. El club que vulgui triomfar ha d'apostar pel planter però com en aquestes comarques aquí tots mouen fitxes, cromos o fitxen qualsevol jugador que surt sota les pedres o el mercat és una selva i un berenar de negres, però això els asseguro que en els propers cinc anys s'acabarà. Els que vulguin jugar potser en molts clubs hauran de fer-ho gratis
Vostès veuen normal que hi hagi equips d'aquestes comarques que prometin i prometin als seus jugadors amb unes quantitats que potser no puguin complir? Ja és normal i no diguem noms o millor dit equips que els últims mesos no van estar al corrent de pagaments i fins i tot alguns jugadors que des de Gener no han vist ni un euro. Avui hi ha unes expectatives, unes il·lusions dels principals equips de les nostres terres però només són il·lusions i són pocs els clubs que puguin garantir que fins a l'últim mes sigui efectiu i puguin complir. Posaria noms però feriria la sensibilitat d'uns i altres, però com es diu aquí tots ens coneixem.
El que no comprenc és que hi hagi jugadors que escoltin 4 ofertes de diferents equips i se les crequin totes sabent que alguns d’ells no van estar al corrent de pagament. O els jugadors són uns masoquistes o els agrada ser enganyats. Avui hi ha clubs que prometen unes quantitats que no podran complir i mentre encariran el mercat, mentre clubs honestos que n'hi ha en aquestes comarques paguen els plats trencats, com li passa al Jesus Catalònia fa dues temporades quan li van pendre 6 jugadors d’un tall. O com li ha passat al Remolins-Bítem.
Cada any en aquestes categories del futbol ebrenc canvi de cromos; és com un joc. L'entrenador demana, el president o la directiva determina. Cada club té una política diferent. Fitxa el secretari tècnic, l'entrenador o el president. Quina diversitat d'espècies tenim en aquestes comarques. Els agrada a tots ser els millors. Volen fer el millor equip davant la seva afició per abans que tot ser els millors d'aquestes comarques. El poderio del Tortosa, la il·lusió de la Rapitenca, el talonari del Jesús i Maria, que mai s'acaba, l'efectivitat de Jordi Pérez amb l'Amposta, mira el pressupost amb lupa, gairebé compta els reals que sobren al club en el seu 100 aniversari (per si no ho saben el real era una moneda, jo la vaig conèixer). Cada any la mateixa història. Callarisa canvia de bàndol de la Rapitenca a la Cava i tiro perquè em toca.
I Aleix, més del mateix: Jesús Catalània, Roquetenc, Amposta i ara una altra vegada Jesús Catalònia. Nico oferta de 5 equips. Ferreres o Xavi Anell, més núvies que anys tenen i un servidor sua tinta per seguir els fitxatges i que els divendres tinguin l'última hora o millor dit gairebé avançant els fitxatges que després fan oficials els clubs. Jo crec que no serveix per a res fitxar, els pressupostos augmenten. Tortosa i Rapitenca tenen pedrera suficient o poderio d'atracció perquè vinguin jugadors gairebé gratis però curiosa la dada que diu que a Tortosa molts vindrien gratuitament si la política esportiva canviés. Al Barça passa igual; tenen una gran pedrera o jugadors per aquest món joves amb projecció però prefereixen pagar milionades per Luis Suarez, Neymar, Cuadrado o Marquitos.
Al Nàstic fa anys que no aposten per una política de pedrera. Sempre fitxen jugadors d'altres llocs. El curiós és que l'economia està per terra. Els socis dels club en minoria, els espectadors baixen. De 3a. divisió van baixar de 500 de mitjana a 300 i no diguem en les nostres regionals que han viscut un declivi total. Però els fitxatges aquest any en els principals equips Ascó, Rapitenca, Jesús i Maria, Tortosa, Amposta i Rapitenca passen dels trenta. Una barbaritat. Els vaig a demostrar un exemple de com actuen els clubs i el que es perden en en el camí. Cristian Regolf el desaprofita el Tortosa quan estava al juvenil. Va anar a l’Amposta on no li van donar afecte ni oportunitats; va anar a l’Ampolla, on no només li van donar tendresa, també van exigir-li al màxim: "o corres o no jugues". I va triomfar.
El va cridar l'Amposta al final de la temporada passada i no va voler anar. Ho va intentar la Rapitenca i va rebutjar l'oferta. Jugadors com Cristian Regolf hi ha centenars al futbol base ebrenc però cal donar-los afecte, oportunitat, confiança i paciència i d'això no en té molt el futbol ebrenc. El club que vulgui triomfar ha d'apostar pel planter però com en aquestes comarques aquí tots mouen fitxes, cromos o fitxen qualsevol jugador que surt sota les pedres o el mercat és una selva i un berenar de negres, però això els asseguro que en els propers cinc anys s'acabarà. Els que vulguin jugar potser en molts clubs hauran de fer-ho gratis
Segueix-nos al nostre nou compte de Twitter - @El_Travesser