És el sistema el que influencia en el jugador o el jugador el que influencia el sistema?
 

Tots els entrenadors tenen un sistema que consideren millor que els altres i és el que volen aplicar, però aviat s’aprèn que no pots aplicar un sistema si no tens els jugadors adequats.  Exemples en tenim cada dia en el futbol d’elit i també en el nostre futbol territorial.
 

Mourinho vol jugar al contracop amb un 1-4-2-3-1, el seu mig camp només el necessita per a recuperar la pilota i llençar-la ràpidament a l’home més avançat. Però no sempre pots tenir a un Drogba o a un Etò i va passar pel Madrid sense pena ni gloria, no tenia els jugadors adequats per a jugar el futbol que ell volia i no va voler jugar un altre sistema.

Simeone és del mateix pensament i amb el mateix sistema i Diego Costa al davant ha aconseguit els seus èxits.
 

El Barça  va créixer entorn del 1-4-3-3, amb el que durant anys,  ha anat guanyant totes les competicions. Es necessita un porter que jugui be amb els peus, per tal de donar sortida a la pilota quan a nivell defensiu l’equip pateixi per treure la pilota. Els dos laterals han de ser ràpids, amb qualitat tècnica, amb un físic molt bo, que els permeti arribar dalt i centrar i tornar en darrere quan perdin la pilota. Un dels centrals, com a mínim ha de ser ràpid, amb anticipació, L’altre ha de ser tècnic, ha de saber treure la pilota jugada i tots dos han de jugar amb molta concentració. El pivot defensiu ha de ser fort, de qualitat, ocupar molt espai, tàcticament molt intel·ligent per tal de tapar les carències dels seus companys en aspecte defensiu.  Pel mig, a la creació ha pogut comptar amb la  presencia fonamental de Xavi, Iniesta,  i Mesi  la qual cosa ha permès jugar amb garanties el sistema  durant anys.  S’han anat complementant per banda amb diferents jugadors, als que se’ls demana que treballin molt en aspecte defensiu i en aspecte ofensiu que cerquin l’u contra u, per tal de superar al seu adversari i lliurar la pilota a Mesi o cercar la diagonal per tal de plantar-se sol davant la porteria adversària. Es difícil trobar jugadors amb aquestes característiques. Ni ha que són ràpids i arriben a la ratlla de fons, però no tenen la qualitat suficient per a obtenir una bona centrada. D’altres tenen molta qualitat i gol, però ni defensen ni són ràpids per a posar pilotes a Mesi. Així s’han cremat jugadors com Villa o Alexis i Neymar va pel mateix camí.  
 

Ara s’està produint una forta renovació en el Barça. Es van fitxant jugadors que no son significatius pel canvi de sistema, s’hi poden encabir,   però de cop  es contracta a Luis Suarez i també  es diu que Mascherano ha de ser important al mig del camp i es comprova al mundial que Neymar és un altre quan juga per dins, lliure, que quan ho fa quan juga al Barça, limitat per la ratlla que delimita el camp i el marcatge dels dos jugadors que li posen. 
 

Tot això em fa pensar que Luis Enrique vol canviar el sistema de joc. Que s’ha adonat, com molts altres que no es pot seguir jugant al mateix eternament. Ahir llegia a un diari esportiu   que Luis Enrique vol aplicar la variant: 1-3-4-3, per tal d’incorporar a Mascherano al mig camp i conformar  una zona central forta amb Busquets.
 

Tot i fer aquesta variant els problemes continuaran si Neymar i Luis  Suarez van a parar a les bandes. S’ha de trobar la solució per tal que jugadors que no són de banda puguin jugar amb certa llibertat per la zona central, per tal de mostrar les seves qualitats de golejadors. No dubto que Luis Enrique i el seu staff tècnic ho aconseguiran.