Poques vegades es veu el que s’ha vist aquesta pretemporada al Barça. Pràcticament finalitzant-la l’entrenador ha pres la decisió de que deixi l’equip un jugador que havia tornat d’una cessió, Deulofeu. 

Si sempre s’ha de ser valent i anar de cara en la direcció de grups humans, encara ho has de ser més quan s’està en situació de preeminència, quan tothom creu en tu i no has sofert el desgast propi de la competició. 

En els diferents partits jugats durant aquest mes d’agost s’ha vist a Deulofeu jugant de la manera que ell ho sap fer, en atac, sol contra tot l’equip contrari, iniciant moltes jugades i finalitzant-ne molt poques, de forma individual, sense comptar amb els companys. En defensa no intervé.

Determinats mitjans, que aposten pel jugador, es manifesten en el sentit de no entendre com un juvenil, cas de Munir, juga més minuts que altre jugador del primer equip. Fan pressió en les rodes de premsa, requerint al respecte a Luis Enrique i aquest, no defuig el problema, explica el que demana als jugadors i el que Deulofeu no fa. 

Res d’això es nou, és el que ha fet tota la vida, el que ja feia al Barça B i que li costava la substitució cada partit. Llavors es criticava a Eusebio pel canvi.

És el que el va portar a ser cedit a l’Everton i no quedar-se a la primera plantilla del Barça com ha succeït amb pràcticament tots els jugadors que han sortit de la pedrera. 

Per cert, a l’Everton no ha jugat el que s’esperava d’ell i caldria preguntar-se per quina raó. Va estar lesionat, però la lesió no va ser tant transcendent com per a deixar-lo tants partits fora de l’equip. 

L’aspecte defensiu, és tant o més important que l’ofensiu i l’associatiu encara ho és més. El futbol és un esport d’equip i no es apte per aquells jugadors que només miren per ells. Has de ser un fora de sèrie per tal que l’entrenador et deixi llibertat al camp per tal de fer el que vulguis i, d’aquests n’hi ha molt pocs i dins un equip de futbol, malament si n’hi ha més d’un.

Entenc que per prendre una decisió tant dràstica hi ha hagut quelcom més que una resposta negativa esportiva; suposo que a Luis Enrique no li ha agradat l’actitud mostrada fora del camp davant el que li demanava. 

El més fàcil per l’entrenador, i més quan te el suport mediatic que té Deulofeu és fer els ulls grossos i deixar passar els dies, els mesos, la temporada, aplicant allò  de: “Qui dies passa anys empeny”.  No ho ha fet i entenc que servirà d’exemple per a altres jugadors de similars condicions, com és el cas d’Adama. Es pot ser ràpid, es poden tenir bones condicions per a l’u contra u, però s’ha de tenir consciencia clara de que s’és membre d’un equip, de que es lluita per obtenir l’èxit del conjunt, per a guanyar, no només per treure’n beneficis a nivell individual. 

Hi ha molts entrenadors que no fan aquesta tasca en primera persona, que deleguen aquestes qüestions escabroses  en el seu staff tècnic, en altres òrgans de l’entitat, Luis Enrique ho fa directament,  són situacions delicades, difícils, desagradables, però quan veig que l’entrenador no se’n amaga, va de cara, don instruccions clares i en veure que l’actitud del jugador no és la de canviar, pren la decisió de fer-lo fora em referma en el meu pensament de que les coses li poden anar millor o pitjor, però que ell hi té molt a dir en el seu futur, és valent i quan el facin fora l’hi ho faran pel que ell decideixi no pel que decideixin altres.