Els que hem coneixen ja ho saben, sóc un amant dels mitjans de comunicació i de l’esport en aquests, i sobretot de l’esport català, i sóc plenament partidari de potenciar l’esport de casa de tots els clubs catalans a les televisions, ràdios, diaris o rotatius de qualsevol mena.
 

Sóc un visualitzador de molts esports per televisió, però encara més des dels camps, fent-ne seguiment i al mateix temps de la ràdio, amb l’En Joc de La Xarxa a l’orella, si les freqüències locals ho permeten. Com a soci de grada (del CE Sabadell) i com a figura contraria al gegant i repugnant negoci del futbol modern, sóc defensor de l’espectador de grada, del que crida sota la pluja a l’estadi, i no del que augmenta greix per totes les extremitats i interioritats del cos davant d’un Gol T o Canal Plus Liga i que a penes ha trepitjat un estadi a la seva vida. 
 

D’una banda, les televisions són positives pels clubs, ja que els hi donen ingressos. Al Sabadell del meu cor però, qui més l’hi en dóna és Esport 3, canal en obert que cobreix la majoria dels seus encontres, i no tant els canals de pagament. Penso però, que treuen presència als nostres estadis, on en molts casos, com la Nova Creu Alta mateix, les entrades són més que assequibles, per no parlar dels abonaments. Jo sincerament, prefereixo pagar 100 euros anuals per veure el club de la meva ciutat i de la meva vida, i al mateix temps tenir vida social, que gastar-me les garrofes amb un canal televisiu excloent per moltes persones, d’entre les quals hi deu haver els germans creadors de portals web com ara Rojadirecta. 
 

No només es llença dinamita contra l’assistència de públic, sinó que també es fa contra les pròpies televisions publiques. I sinó, que l’hi diguin a TVE -si, últimament la podem criticar molt, però avui la defensarem- amb anys de bagatge cobrint Moto GP, i ara, d’un no res, apareix una companyia telefònica com és Movistar amb ganes de xuclar diners per tot arreu i ens pren a tots la Moto GP, el tro de Cervera, el nen de Roses o el veterà amb corda de Castellar i la resta de pilots. A més, s’esquitxa també a TV3, prenent-li afectius de les retransmissions de Fórmula 1 a canvi de quartos. 
 

Tenim la Champions, i la gran Segona Divisió, on es veu gran futbol i del qual les televisions burgeses de pagament varen decidir no fa molt, que no són sant de la seva devoció. Creuem els dits, i que això tingui llarga vida. Ja no tenim més que un partit de La Liga en obert i ja no tenim Moto GP. Si el Verkami no salva Teledeporte, resarem per Esport 3, el qual miro molt més, per si algú interpreta coses estranyes, com de costum.

L’altre dia llegia a l’Esportiu, en Lluís Simon, en el seu Bloc de Paper de la contraportada, com en unes línies magnifiques deixava ben palès el lector esportiu d’avui en dia. Buscant el sexe, altrament dit Balón Rosa per davant d’esports apassionants com poden ésser uns europeus de Berlín de natació. Deia que la natació no és un esport minoritari, sinó que el minoritari és el lector de les notícies d’aquest esport. Fet que em porta a pensar, que nosaltres hem de seguir sent minoritaris, i anant allà on volem anar, ja sigui a la Nova Creu Alta o a veure el Remolins-Bitem, i fer-ho amb el cap ben alt i amb la nostra gent, amb la nostra veu i la nostra ensenya, fent costat i conduint els nostres fins a la victòria final. Tot plegat em recorda també a la campanya de socis de l’Espanyol d’enguany, que és tot un encert. Els que són rars, bojos i il·lògics, són imprescindibles, i així ho han de seguir essent. La rara avis no som nosaltres, sinó que són els altres en un món podrit que només pensa en morbositat i diners. Nosaltres hem d’omplir els estadis com a minoria normal que som, i ser fidels a nosaltres mateixos.