Ja s’han jugat tres jornades i el RCD Espanyol no ha aconseguit guanyar cap partit. En pretemporada tampoc se’n va sortir i això que els rivals contra qui va jugar, pràcticament tots eren d’inferior categoria. La veritat que la imatge que dona l’equip no és bona i, ara per ara, costa creure que pugui guanyar a cap rival.
 

Sergio González ha agafat l’equip enguany i ha volgut canviar el sistema. Hi havia seguidors que es queixaven del joc que feia l’equip els anys anteriors, volien veure més bon joc, joc més trenat, més possessió de la pilota, els semblava que el joc que proposava Aguirre era millorable i no s’adonaven que no tenen jugadors per fer altre joc.

Enguany ha arribat Sergio amb una proposta nova, diferent, vol créixer des del darrere, arribar a dalt tocant i tocant. La teoria és bona, eés la mateixa que voldrien aplicar la resta d’equips  de la primera divisió, però que no practiquen per què no poden, per què no tenen jugadors per tal de fer aquest joc. És un entrenador de la casa, com ho era Guardiola i per tant es creu que pot triomfar com ho va fer aquell, però les situacions no són comparables, Guardiola es va trobar un grup de grans jugadors, dels millors del món i, Sergio González es troba un grup de gent amb bona voluntat i poc futbol, només Sergio Garcia és capaç de generar futbol.
 

Jo crec que les pretemporades han de servir per a confeccionar l’equip i  per a provar sistemes aplicables. Als equips que he dirigit sempre les he preparats jugant contra clubs de més nivell; no són importants els resultats, sinó els nivells d’exigència que suposa, que et porten a iniciar la lliga amb una bona disposició i a guanyar molts punts en el primer terç  d’aquella. Després, passi el que passi, és molt difícil que et despengin dels primers llocs.   
 

L’Espanyol ha de basar el seu futbol en l’aspecte defensiu, ha de reforçar el treball en aquest aspecte, per tal d’evitar que li facin els gols que li han fet fins ara, en gran part evitables i  en aspecte ofensiu, allò que és transcendent és fer arribar la pilota a Sergio García per tal que ell s’encarregui de fer els gols. 
 

El “Mexicà” ho feia així i, amb ell també li agrada jugar un bon futbol, però va entendre, de seguida, que no tenia els elements per fer altra cosa. Amb aquest mètode va aconseguir mantenir l’equip a primera divisió dos anys. De la mateixa manera ja ho havien fet  Pochetino i Valverde i d’altres. 
 

Hi ha entrenadors al que cal fer un monument a molts camps de futbol, ja que amb uns quants “atletes”  aconsegueixen mantenir els equips a la categoria, mentre d’altres acumulen els millors jugadors del món  i no cal que treballin massa els diferents aspectes del joc, ja que els mateixos jugadors són prou bons per a aconseguir tot allò que es proposen.  
 

Sergio González farà bé de plantejar-se un canvi de sistema com més aviat millor, menys tocs i més treball de recuperació i llençar a dalt. Prescindir del mig del camp en aspecte ofensiu, ja que no li pot aportar res en aquest aspecte. Si no ho fa, quan se n’adonin ja no tindrà remei.