El futbol català i Catalunya són pioners en moltes coses històricament. Una d’elles és en el caràcter nacionalista marcat i palès cap a un sentiment català d’una fermesa considerable. Un sentiment normalment no equiparable a d’altres sentiments. Si més no, en els seus inicis. 
 

Hi ha qui creu què l’inici d’aquests sentiments els marca el Futbol Club Barcelona. Que podria ser i és molt probable que així sigui, tot i que cal tenir en compte que el club blaugrana va ser fundat en 1899 i que un any abans, el 1898 es va fundar el Palamós Club de Futbol, el club degà de Catalunya que té una afecció marcadament nacionalista i antifeixista en l’actualitat, per tant, caldria saber si van fer des del club palamosí alguna acció per la terra. Evidentment, cal constatar que encara que fundà la seva secció de futbol a anys enllà, el Club Gimnàstic de Tarragona fou fundat en 1886 i és l’entitat de més antiguitat de Catalunya i de tot l’estat espanyol, per tant, des de la pràctica de la gimnàstica, qui sap si el Nàstic, el degà dels clubs de l’esport què és i com se’l coneix, va fer alguna cosa per la nostra pàtria catalana.
 

Clubs com el Sant Andreu amb la senyera des dels seus inicis i amb la bandera negra del setge de 1714 com a segon equipatge d’enguany o el Júpiter amb l’estel blau al seu escut tenen també una marcada història catalanista. 
 

Abans però, destacava el cas del Barça que implica el club de la capital, però al mateix temps implica molts equips. El dictador espanyol Primo de Rivera va causar el camp de Les Corts en 1925 arrel d’una xiulada a l’himne nacional espanyol, com molts de vosaltres sabreu. Això va ser en un dia que va assistir al camp que dóna nom al terme Culer la marxa reial espanyola i dirigents de l’estat. Va sonar també l’himne de la Gran Bretanya i va ser aplaudit. I això va xocar. Tot plegat va acabar amb la suspensió d’un mes del “Campionat Català de Football” pel FC Barcelona. A resultes d’això però, la resta de clubs catalans del campionat es van solidaritzar amb els barcelonistes i van decidir aturar el campionat temporalment. Aquells clubs eren el RCD Espanyol, el CE Sabadell o el CE Europa, entre altres històrics. 

Cal destacar evidentment també el document que va escriure en el seu dia el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, on es recalca la catalanitat del club blanc-i-blau. 

Deixant de banda però l’àmbit polític, al meu entendre, amb uns llaços d’una fermesa insaciable, cal destacar que Catalunya és pionera en l’àmbit futbolístic per innovar i protagonitzar gestes mai abans assolides. Un clar exemple el trobem a Sabadell, a la Vella Creu Alta l’any 1912, un dia 6 d’agost en plena festa major. En aquella data, el Centre d’Esports Sabadell queia per 1-4 enfront del Universitary de Barcelona. Però el resultat i el duel és el de menys, el que es celebrava allà era el primer partit nocturn mai disputat abans a l’estat espanyol. Una autèntica efemèride.
 

I ara, al Berguedà també hi dóna lloc un fet històric. La Unió Esportiva Avià, club pertanyent al municipi més petit de tota la Primera Catalana -sense comptar barris- disposarà d’una gespa híbrida -fins ara tenia gespa natural- únic al món. I el què és notícia a més de tot plegat és que el següent camp amb gespa híbrida serà a Finlàndia com no podria ser d’altra manera. Aquest fred país del nord-est d’Europa que tantes vegades ens passa la mà per la cara en tasques com ara l’educació. A nosaltres, sí, però sobretot a la nostra germanastra i esperem que ben aviat veïna Espanya. Amb tot, Avià i Catalunya ho assolit abans que Finlàndia. Un camp que ja ha fet les delícies de la Federació Catalana de Futbol que no ha tardat gens en signar un conveni amb el conjunt avianés per disputar-hi tornejos i altres competicions d’importància. Segur que la Catalana UEFA en farà ús, vaja, si no en fes seria absurd, ja que és una gespa pionera i ideal per la pràctica futbolística. Per la pluja també va perfecte i en un municipi com Avià té un sentit accentuat la instal·lació d’aquesta pionera superfície.