El nou “Crackòvia” de TV3 s’ha abonat a un humor infantil i barat. No és humor intel·ligent. L’anterior edició potser no era per llençar coets, però crec que tenia un estil molt més marcat i concordant amb el Polònia, i el canvi dràstic que ha protagonitzat penso que és profundament negatiu. En molt la seva etapa anterior d’esquetxos de forma exclusiva i sense el nou format en plató, penso que Crackòvia era infinitament millor. 
 

El nou format en plató del xou humorístic de Minoria Absoluta és complicat de suportar i de fet els gags fan vergonya aliena. Les cançons ja en feien de vergonya aliena però ara són aquestes i molts altres elements els que en generen.  
 

La intervenció del tal Jair Rodríguez no fa cap gràcia. És sobre actuat i els arguments són més que pobres. El recurs de la broma fàcil és desgastat per tot aquell que apareix pel plató. Només en alguns casos té força gràcia com en el cas de les bromes referents a l’Espanyol, força assentades, certament. 
 

Pel que fa a les imitacions són totes implacables i cal destacar el que és dolent, però també el que no ho és. Albert Om, Joan Collet, Gay de Liébana o Tomás Roncero són grans imitacions, així com les d’alguns futbolistes com ara Piqué o Ramos. Enguany hi ha una nova aparició que és la de Marc Giró que personalment trobo excelsa, ja que s’acosta amb una potència destacable al vertader expert de l’elegància i la moda. Destacar també la secció “El resum del Jordi Grau” on es mostren imatges reals de partits de futbol amb la narració del periodista de Televisió de Catalunya. Personalment és de les meves seccions preferides i cal dir que no s’allunya tant de la veritat com pugui arribar a semblar.
 

Tornant al tema de la broma fàcil, moltes bromes ratllen un nivell absurd absolut i només algun perdut del públic com un que va assistir al programa número dos és capaç d’esclafir a riure constantment i de forma realment sorollosa. 
 

Personalment no m’agrada l’humor extra excèntric de Joan Rufas i per mi, faltat de gràcia. Pel que fa a David Verdaguer, és un home que com a actor a mi em té el cor robat i en aquest programa em decep veure’l desaprofitat. Des de la seva etapa a APM com a “Reporter amb Bigoti” passant per la web sèrie Les Coses Grans com a “Ferrer” i seguint amb Pop Ràpid com a “Enric”. 
 

El nombre d’esquetxos es tindria que augmentar. Les seqüències de plató, amb els seus alts i baixos, s’acosten a un “Barsòvia” 2 que cal recordar que no va durar ni un trimestre si no vaig errat. Lamentablement el Crackòvia es fa més llarg del que s’acostumava a fer i molts dilluns desitgem que finalitzi Crackòvia i doni pas al Crac.