Els mitjans de comunicació catalans dedicats a l’esport tenen una mania increïble per traduir el nom de tots els clubs esportius. No ho entenc. Si partim de la base que no es tradueixen els noms propis com el del profeta Mariano -en cap cas sentirem mai Marià Rajoy a les notícies- no entenc perquè s’ha de traduir de forma tan curosa així com innecessària un nom com “Córdoba” per a “Còrdova” al citar el Córdoba CF. I menys tenint en compte que a les espanyes el Girona no és el “Gerona” -em sona que només ho vaig sentir un dia- i que la temuda LL de Sabadell i de Llagostera és pronunciada amb esforç així com amb respecte a les ràdios i  televisions espanyoles tot i que a vegades sentim “Lagostera” o “Sabadel”.

 

Llavors nosaltres perquè diantre hem d’obrir-l’hi l’accent al Málaga CF si en ple segle XXI a tot Espanya l’Espanyol és escrit amb NY i no pas amb Ñ com ja va deixar d’anomenar-se? En castellà la Ç té poca cabuda... Però mai veurem el “Barsa” o el “Barza” o res per l’estil. És un nom propi i és respectat com a tal.

 

Jo crec que és una qüestió de posar-se al lloc de l’altre. A les cròniques de l’època, sense exagerar, fa mal veure com la històrica Unió Esportiva Lleida figura com a “Lérida” a les cròniques. Llavors, perquè nosaltres l’hi hem de dir “Crevillent” al Crevilente? No fa cap falta.

 

D’altra banda ja hi ha l’embolic màxim. Una traducció a mitges. “Real Saragossa”. Si volen expressar -no sé perquè- Real Zaragoza en català, al menys fem-ho bé i citem “Reial Saragossa”.   

 

Capítol a part són els clubs de Catalunya, València i Ses Illes amb noms en castellà, que, val a dir, no són precisament un capítol reduït. Si el Valencia CF ha de representar València sense un gest tan simple com noble de portar l’accent obert a la E i no ho fa, no veig el perquè de dir-li “València”. Un exemple el trobem a Ràdio Sabadell. A la 94.6 diuen els noms tal com són. Si es volen dir Valencia, Elche o Villareal doncs tres tasses. Sobretot pels de groc, que requisen moltes estelades però les rojigualdas les deixen córrer. Cal lloar també a Passió Esportiva, que aquest curs i a diferència de l’any passat respecte tots els noms en el seu format oficial.


Personalment els hi tinc fòbia a les traduccions dels noms dels clubs de futbol. Si tenim el Juventud 25 de Septiembre, la Unificación de torn, el Carmelo, el Suburense o el nom castellanitzat del club que sigui, no veig quina necessitat hi ha de traduir-los.
 

La Montañesa s’ha traduït de tantes maneres que s’ha rebatejat el club unes tres vegades. He vist escrit “Muntanyesa” i “Montanyesa” i he sentit a parlar de “la Munta” i “la Monta”. Si algú no està gaire al dia del futbol català, pot pensar que hi ha dos clubs a Catalunya amb un nom pràcticament igual.

 

Potser l’exemple del club de Nou Barris fila massa prim. Ara, jo estava molt a l’expectativa de saber com es traduiria ara que apareix als mitjans amb l’ascens a Primera Catalana la Molletense de Mollet del Vallès. També ha tingut cas doble. A les primeres jornades era “la Molletenca”. Ara, no només l’he rebatejat sinó que també l’hi hem fet un canvi de sexe -sí, a un club de futbol!- i parlem del “Molletenc”. I no us dic que no, a mi personalment em faria il·lusió que es fes un pensament i es fes un canvi de nom al club de la Zona Sud de Mollet. Per mi Molletenc sona molt millor i molt més d’aquí que no pas Molletense, però tenint en compte que és el seu nom, de res ens serveix traduir-lo.

 

I aquest va ser un cas d’enguany a diferència d’algunes jornades. El que per mi ja no té cap mena d’explicació és que el Collerense balear de Primera Femenina per TV3 sempre fos el “Collerenc” i ara de sobte sigui la “Unió Esportiva Collera”. És digne d’estudi.


Fa poc el CD Llano de Sabadell del grup sisè de Tercera Catalana va sortir a molts mitjans, i no precisament per un motiu positiu. Però si el Llano arriba a ser transmès com a “Club Esportiu Pla”, llavors crec que ja ho hauríem vist tot. Mort a la traducció. El Lleida mai serà el Lérida.