Al llarg de la nostra vida, tot sovint estem enviant missatges no verbals a altres persones, que poden ser molt importants a l'hora d'exterioritzar els nostres sentiments. La comunicació corporal, abans que el llenguatge, és una part essencial del sistema de comunicació i el vehicle per a molts intercanvis humans fonamentals que el discurs sol no pot comunicar.
 

Dissabte passat es va jugar el ""Clàssic", i varem poder veure com el Barça sortia escaldat del camp del Madrid. 
 

Ha passat quasi una setmana i hem pogut escoltar i llegir moltes coses al respecte. Gent que creu que tot està perdut, que el Barça és un equip sense nord, d'altra que creu que és un equip en construcció que encara ha de créixer i que només ha estat una qüestió puntual, que es resoldrà.
 

La setmana ha estat dura, Luis Enrique, a les rodes de premsa no ha fet concessions i des de la seva professionalitat  ha marcat distancia amb els periodistes, que no s'ho han pres massa bé, argumentant que ells també són professionals i que volen que les seves opinions siguin respectades.
 

Vull centrar-me en aquest cas en Luis Enrique. Aquesta potser ha estat la setmana que més ha parlat verbalment i ha dit coses que volgut contrastar amb la seva comunicació gestual havent arribat a la conclusió de que les paraules no s'adiuen amb els gestos:
 

Durant el partit el seu rostre denotava confusió. Va plantejar un partit sobre el paper i l'entrenador de l'adversari, Angelot, el va superar. Sense fer un gran partit, el Madrid, amb molt poca cosa, en va tenir prou: amb un físic important, amb superioritat numèrica a la recuperació de la pilota al mig del camp i amb les errades del Barça, va poder guanyar l'encontre.
 

En cap moment se'l va veure àgil mentalment, no va saber que fer. La rauxa anava per dins, els minuts transcorrien  i no sabia com canviar radicalment el joc del seu equip. He vist moltes vegades a les banquetes aquestes cares, fins i tot he patit jo mateix aquestes circumstancies i s'ha de tenir la tranquil·litat d'ànim suficient com per a pensar i prendre les decisions més adequades. En cap moment se li va veure, ni a ell, ni al seu equip tècnic fluïdesa.

No es tractava de canviar jugadors, calia canviar el posicionament sobre el terreny de joc i tal vegada donar descans a jugadors que estan fosos. 

Apagat, amb els ulls ensorrats, Luis Enrique estava a la banda, esperant i desitjant que finalitzes el suplici.  Al llarg de la setmana ha demanat disculpes als culers, carregant amb totes les culpes i algú, des de els diaris i li ha respost que amb demanar perdó no n'hi ha prou, que el que ha de fer és treballar per tal de millorar l'equip i que no torni a succeir això.  
 

La realitat és que quan analitzes el que succeeix no t'ho pots creure. A pilota aturada, ni en zona, ni a l'home, ni amb una defensa mixta s'aconsegueix evitar el gol. No hi ha cap jugador en defensa que tingui l'actitud ni la intensitat de Puyol i qualsevol pilota aturada és garantia de gol per l'adversari.
 

El l'Entrada de Rakitic per tal de tirar el corner quan no hi ha qui remati una pilota de cap ben direccionada, no sembla de rebut.
 

Deixar a Iniesta com a darrer home en el corner tampoc sembla adient i que Iniesta, davant la possibilitat de perdre la pilota no la tregui fora del terreny de joc, no s'entén. 
 

La veritat és que el que ha passat fins ara mereix autocrítica, la que Luis Enrique diu que han fet aquesta setmana: 
 

Cal esbrinar si és positiu fer un equip de 22 o jugadors o realment el que cal és fer-ne un de 14. Hi ha gent que no aporta absolutament res a l'equip, que no te nivell per ser-hi i es nota molt quan són al camp. 
 

Cal construir un bloc defensiu d'una vegada per totes.
 

Cal donar descans a Busquets i Iniesta, que fa cinc anys que no han descansat per unes o altres raons i ara s'arrosseguen pel camp.
 

Cal pensar si els jugadors que es tenen permeten jugar el sistema que es vol per que és innegociable. Si passen uns quants anys sense guanyar res, serà tot negociable, com ja varem viure en un passat no massa llunyà.
 

Ha de  jugar Luis Suarez per la dreta per tal d'abastir de pilotes als altres? En  aspecte defensiu, defensarà?
 

He de jugar Neymar per l'esquerra? En aspecte defensiu, defensarà?.
 

Rakitic va ser el millor migcampista la lliga passada al Sevilla, jugant pel mig, pot donar el mateix rendiment jugant per la dreta com ho fa ara?.

Hi ha un desequilibri total defensa/atac.
 

Hi ha invertits vora 200 milions d'euros (entre Neymar i Luis Suarez), per tal d'amorrar-los a les bandes i que centrin pilotes per un davanter centre que no existeix. 

Ja s'han empetitit jugadors com ara: Henri, Villa, Ibrahimovich i Alexis, que no eren tant dolents, van venir com a grans golejadors i quan han marxat ho han seguit sent en altres clubs.
 

Neymar i Suarez són grans golejadors, però des de la banda no ho podran demostrar. No han de posar pilotes, les hi han de posar a ells.
 

Aquest equip serà difícil que el pugui fer créixer cap entrenador, si abans no es pren una decisió sobre Messi, ell ha estat la solució i ell és el que bloqueja l'evolució de l'equip.