No fa massa dies llegia al Travesser que Josep Maria Català deixava el Sant Pere i Sant Pau, entre d¡altres raons, per la manca de  recursos i la manca de compromís de determinats jugadors. Sap greu veure a un entrenador “de veritat”, deixar el club per que no pot aplicar els seus coneixements, per que no té jugadors i alguns dels que té no mantenen el compromís que han agafat. 

Aquestes són circumstancies que es donen cada vegada més. Cada dia hi ha més manca de recursos en el futbol territorial. Això fa que no puguis portar a molts equips els jugadors que necessitaries per tal de desenvolupar una bona feina, per construir un equip que pugui sortir a competir cada setmana. D’altra banda quan trobes a algú que pot jugar, moltes vegades pateixes aquesta manca de compromís, que fa que no vagi als entrenaments setmanals, que pretengui jugar a futbol sense entrenant, anant només a jugar el partit. 

Totes aquestes circumstancies, i d’altres que ara no tractarem, fan que el nivell futbolístic cada vegada sigui mes baix, més pobre tècnicament, els jugadors corren molt però ofereixen poca creativitat, poca qualitat i a aquells que es consideren millors pràcticament els has de suplicar que vagin a jugar i un cop al camp que facin el que vulguin, per que si no és així es molesten, s’enfaden i no hi van. 

Respecte al futbol professional o semi professional trobo a faltar el compromís que dona la possibilitat de cobrar un sou. Pots plantejar entrenaments i realitzar-los per que tens a tots els jugadors, que mai falten. Pots treballar tot allò que vols aplicar en el partit del cap de setmana i aplicar-ho, per que tens tota la plantilla a la teva disposició És trist i desencisador per un entrenador territorial no poder treballar en tota la setmana el que vol aplicar, per que mai te a tota la plantilla entrenant, per que entrena amb molts jugadors amb els que no pot comptar, per que sempre manquen aquells que per qualitat o per necessitats tàctiques vol fer jugar el cap de setmana. 

Fas un plantejament el dimecres després d’entrenar i una convocatòria per presentar-la el diumenge i quan arribes el divendres al camp l’has de canviar per que hi ha jugadors que no vindran, arriba el dia del partit i has d’estar atent a qui es presenta, per que encara hi pot haver algú que no es presenta i finalment com a molt aviat, una hora abans d’iniciar l’encontre  pots fer una alineació, que quasi sempre res te a veure amb aquella que havies pensat el dimecres.

Sempre he vist el futbol com un aspecte complementari de la formació del jugador. Vaig formar-me com entrenador per que m’agrada treballar en la direcció de grups humans i la formació. Crec que el futbol pot aportar molt a la formació del jugador en aspectes fonamentals de la vida i un d’ells és el compromís. 

Si et compromets amb un club per a jugar a futbol has de complir amb el compromís, tret que hi hagi problemes laborals o malalties, no hi ha d’haver cap altre problema que et privi de ser-hi. Els hi deus als companys, al club, a l’entrenador.  Si no ets compromès amb el futbol tampoc ho seràs a la vida. 

En la prèvia d’un partit en el que jo estava a la banqueta d’un club de l’Alt Camp, la persona que estava a l’altra banqueta, no crec que fos entrenador, em deia: “avui en dia tens molts problemes per fer un equip i, encara gracies que vinguin el que hi ha”.

No estic d’acord amb aquesta reflexió. El dia que em trobi en un club en el que hagi de donar les gracies als jugadors per que hi vagin, ho deixaré. Un equip així no necessita entrenador, per jugar com una colla d’amics cada setmana, no es necessita entrenador, només cal que algun dels membres de l’equip faci l’alineació i els canvis durant el partit.