Diumenge. Cinc de la tarda. Municipal Pepín Valls. Castellar del Vallès. Tercera Divisió. Grup V. Grup català. Centre d’Esports Sabadell FC B. Terrassa FC –oficialment, Terrassa Olímpica 2010, per molt que pesi. Un dels derbis més apassionats de Catalunya enfrontarà el filial del tercer equip de Catalunya i el primer equip de l’històric club egarenc aquest diumenge.

Com a màxim incentiu, jo consideraria el fet que quan el Terrassa jugà a Segona per última ocasió, el Sabadell era a Tercera. I ara, amb el Sabadell a Segona i el Terrassa a Tercera -situació inversa- el Terrassa, per més inri, haurà d’heure-se-les amb el filial del seu etern rival ascendit enguany i per primer cop a Tercera. De fet, a Primera Catalana ja es van enfrontar Sabadell B i Terrassa amb dos empats (0-0) a la primera volta i (1-1) a la segona. Per si algú s’ho pregunta, el cas a la inversa, un Sabadell – Terrassa B –no té pas filial actualment el Terrassa- no ha succeït mai.

Diumenge a la tarda la #3div5 i el #futbolcat viurà un derbi que no és un partit qualsevol. En el futbol de la nostra terra, després del derbi barceloní de Primera Divisió, els derbis entre Sabadell i Terrassa, així com els derbis entre Nàstic i Reus són dels més fervents, apassionats i rivalitzats. Cal no oblidar que n’hi ha molts més, com ara el Martinenc – Horta -que ara mateix no es pot disputar per diferència de categories-, Mataró-Premià de Mar (ara a #2cat2), AE Roses-CF Base Roses (#2cat1) o el CE Abadessenc – CD Camprodon (#2cat1), entre d’altres.

El derbi d’aquesta setmana però és diferent. Tant a l’Olímpic de Terrassa com a la Nova Creu Alta s’han sentit i s’escolten rimes i insults –sí, en futbol s’insulta- en contra dels arlequinats o dels vermells. A Sabadell, en estar al futbol professional i a Segona A, alguns diran “no hi ha rivalitat home... Amb tanta diferència de categories, amb el pas dels anys... Si mai no hem concedit a Primera!”. El CF Reus Deportiu tampoc hi ha estat a Primera, i manté una rivalitat de primera amb el Club Gimnàstic de Tarragona, que sí que hi ha estat. No és un argument vàlid.

El derbi del cap de setmana però és un derbi diferent. Es nota a la web del CES (CESabadell.cat) i es nota a les xarxes socials. El mateix club arlequinat ha fet corre un hastag molt encertat des de l’inici d’aquesta setmana, per tal de fer bullir l’olla. #derBivallesà. Picardia i mala llet, així com una dosi de realitat. Com a arlequinat que sóc, ho trobo un encert.

Des de l’afició saballuda es concep el partit amb l’objectiu d’humiliar el rival, ja que juguen amb el filial, mentre que a Terrassa es diu que es juga a Castellar i no a Sabadell i miren de posar setge amb aquest argument, que sentint-ho pel Terrassa em sembla una estèril cura de salut.

S’ha recordat aquesta setmana l’últim derbi de l’any 2010 a Segona B on el Sabadell va vèncer per 2-0. En aquell matx en una freda tarda en la Nova Creu Alta i en un dels derbis més freds en quant a futbol de la història, el Terrassa FC -llavors oficialment denominat així- va jugar amb un munt de jugadors juvenils. Després vindria la tancada per impagaments als seus vestidors. I ara de fet, el tècnic i el seu cos, David Almazán “Pirri”, no té contracte i veurem com acaba la cosa.

Curiosament, “Pirri” entrenava el Sabadell en aquell 2010, mentre que l’ara entrenador del Centre d’Esports, Miquel Olmo i Monforte, entrenava aquell Terrassa que descendí a Tercera Divisió.  

El balanç de victòries és favorable al Sabadell, i els que som del Sabadell encara recordem gols com aquells de José Mari al minut noranta de partit. Amb preus assequibles -10€ general i visitant i 5€ pels socis del Castellar- i gratis pels socis locals.

Se’ns dubte, cal fer viva aquesta rivalitat. Sense arribar mai a les mans, la rivalitat és competitiva i l’esport és competició. Per tant, la rivalitat, és sana. I si no que els hi diguin als que segueixen el clàssic o qualsevol dels molts derbis d’Anglaterra. Apassionats de forma excelsa. En una entrevista del CE Sabadell i la productora Magnètic 2, ho deia l’històric porter arlequinat, ara suplent i entrenador de porters de filial i base. “La rivalitat ha d’existir. És beneficiosa i ara mateix per circumstàncies toca viure el derbi amb el filial”.

L’emoció està servida, és l’hora del derBi!