Aquest és el principi que ha emprat el senyor Javier Tebas, el senyor Miguel Cardenal i el senyor Ángel María Villar. I és el principi que sempre ha aplicat el senyor Rajoy, el senyor Zapatero i un llarg etcètera. És el principi d’Espanya, un país del tercer món. Un país que no va bé. Una nació que encén les alarmes tard i malament i un cop ja ha caigut el primer mort.
 

“Bienvenidos  a la Liga BBVA, la major Liga del Mundo”. Organització, preus d’entrada, repartiment de drets televisius, seguretat i el mateix país al qual representa aquesta Lliga desacredita aquest títol autoimposat pels dirigents de la mateixa.
 

A Europa la Premier League –patrocinada per un banc com la “nostra” (si es vol) que com el “nostre” també fa de les seves- així com la Bundesliga o fins i tot la Eredivisie -tants cops criticada per gent que no sap del que parla- l’hi passen la mà per la cara a la lliga hispànica en gestió, seguretat i un llarg seguit de factors.
 

Està molt bé reaccionar però sempre és tard. Sí, tenen raó al dir que un Atlético – Deportivo no era un matx d’alt risc. No es podria preveure. Haurien de saber però que tant el Frente Atlético com els Riazor Blues són uns autèntics animals. On era aquell matí de diumenge dia 30 de novembre la Policia Nacional? Al bar, mirant el Canal + i la prèvia de “El partido de las doce”? Han multat a totes les animes hooligan que varen vorejar tot el riu Manzanares, sí, però on eren quan un dels hools patia un desplaçament de melsa i una hipotèrmia dins d’aquest riu madrileny?  A les imatges televisives es veu la proximitat insultant amb l’estadi Vicente Calderón i el parc on es van repartir les hòsties com targetesBlack. La policia havia de ser-hi a l’estadi a les 10h o a les 8h si es jugava a les 12h i havia de sentir el soroll de la brega... Potser en ser el camp de l’Atleti només hi era en Torrente en la matinal de diumenge al Calderón.
 

Diuen que volen imposar mà dura contra la violència. És més, el senyor Tebas parla de prohibir l’entrada de pancartes. Serà interessant saber que passarà amb els Ultra Sur , els quals han estat expulsats en compromisos de la Championsper part de la UEFA per lluir símbols i pancartes amb contingut xenòfob. La UEFA tanca estadis, ho ha fet amb el CSKA de Moscou.

Cal entrar en molts debats i dubtar sobre molts elements que se’ns presenten. El senyor Miguel Cardenal, president del CSD diu que els dirigents “han de regular i expulsar” aquests grups. I que si no ho fan, entendrà que els dirigents “hi col·laboren o hi congreguen”. I que de no ser així se’ls pot “descendir de categoria”.
 

El debat central és: Cal fer baixar a un club amb la seva història i mèrits esportius per uns arreplegats de més alta o més baixa estofa que es puguin agrupar en un sector d’un estadi? Cal fer pagar a tota una afició els plats trencats d’un terç d’aquesta? Cal fer-li pagar a una plantilla el que passa al carrer? Cal fer tot això per un president com Augusto César Lendoiro, que ja expulsat del seu carrer honorífic, així com inútil, de president d’honor de la LFP té tanta o menys credibilitat que el mateix senyor Tebas o el mateix Mariano Rajoy?
 

De Rajoy n’espero alguna intervenció. Precisament, ell que després de madridista, diu ser deportivista, per allò de complir l’expedient a l’ésser gallec. Esperem que sigui més satisfactòria la seva reacció, que la que mostrà en el seu dia la senyora -per designar-la d’alguna manera- Margaret Thatcher quan a l’extinta Football League s’ensorraven o s’incendiaven aquelles graderies de fusta d’Anglaterra, que va dir, si fa no fa, que “el futbol és una cosa de hooligans i no em preocupa pas el que hi pugui passar” quan hi van criatures, sense anar més lluny. Per mi la Thatcher sempre ha estat una Hitler d’estar per casa.

Esperem que totes aquestes mesures que ens presenten des de la LFP, el CSD i la RFEF s’apliquin amb la constància desitjada. De moment ja s’han aplicat des de l’absurditat, en designar un partit de Copa a l’Hospitalet entre el Centre d’Esports i l’Atlético com a encontre d’alt risc. Què té dalt risc aquest partit a jugar-se a Catalunya, amb un Segona B, dies després del conflicte i quilometres enllà?
 

I s’ha aplicat també des de la hipocresia, en designar d’alt risc un Rayo Vallecano – Valencia CF, ja que a la Lliga i a tots els organismes d’estat d’Espanya els molesta la feina satírica i reivindicativa que fa el grup polititzat d’esquerresBukaneros a Vallecas. Aquest grup, lluny de ser violent, exposa les vergonyes de l’estat espanyol per mitjà de pancartes molt explícites que surten en pantalla al Gol T, el Canal + i a tot arreu. I aprofitant el tanto han mirat d’esquitxar-los de nou.
 

Al 28 de març del 2011 hi va haver força incidents entre l’afició rayista i l’afició del Betis, quan ambdós conjunts havien d’afrontar un matx de Segona Divisió, essent primer i segon de la taula classificatòria. Alguns duels amb el Real Madrid o amb l’Atlético, es podrien -i de fet s’haurien de considerar- d’alt risc.
 

El duel amb el Valencia no s’entén i es llegeix per enlloc que sigui un xoc d’alt risc. I el seguidor de la Liga resta a l’expectativa i mereix una explicació sobre això i sobre un munt de coses més. El senyor Tebas, cobert d’espatlles, estarà vigilat des de tots els angles.