La temporada arriba al seu epicentre i no sembla que el F.C.B hagi evolucionat cap res de positiu. Ahir es va jugar el partit contra la Reial Societat de Sant Sebastià i , un cop més, un equip menor, com ja havien fet el Màlaga i també el Getafe, li ha tret punts al Barça. Aquesta vegada, a diferencia de les anteriors, han estat els tres en joc. 
 

Jo creia en Luis Enrique, però en el futbol són massa les circumstancies que es donen per tal que un club funcioni com cal. Encara crec que és un bon entrenador, algú que en sap prou de futbol com per dirigir al Barça, algú amb caràcter, amb professionalitat, amb dedicació, amb rectitud, totes les coses que calen per ser-ho, però n’hi una que no té i és la capacitat de comunicar amb els comunicadors, amb els lobis que des de els seus despatxos, des de les seves radios, des de els seus diaris, dicten el dia a dia el club. Poc a poc  ha anat perdent aquella rauxa amb la que va arribar el club l’estiu passat i, el dimenge al Anoeta, ja se’l veia decaigut, amb manca de força per tal de tirar endavant, amb ganes de dir a deu.
 

S’ha enfrontat al rei, al millor del món, al que corre quan vol, al que se’n va de vacances i torna  i s’esforça quan vol, a aquell que ha portat a l’equip a dalt de tot i que ara l’ensorrrarà. Aquell que per les xarxes socials i quan cal publicitat pagada fa veure que li importen els nens i el dia que es fa un entrenament de portes obertes per tal que hi puguin anar tots els nens diu que te una gastroenteritis i no hi va. A aquell que no en te prou amb cobrar més que ningú, també vol sentir-se estimat. 
 

L’equip va iniciar la temporada mostrant el camí que volia seguir,  però poc a poc, a força de crítica ha anat canviant el seu tarannà, ha desaparegut Mathieu, Rakitic. No hi ha qui tregui a Busquets del camp, ni que s’arrossegui, sense haver descansat en quatre anys. S’ha de seguir amb Xavi fins que ell vulgui. S’ha de se destuir a Neymar i Luis Suarez, però s’ha de preservar al caminant,  tant si vol com si no vol jugar. 
 

L’equip ha perdut l’ànima, segueix bellugant la pilota amunt i avall amb tota la parsimonia del món. Juga al mateix ritme des del primer minut a l’últim, com si el partit s’hagués de guanyar per avorriment i el dia que “el més gran” no està per feina, aquell dia no hi ha res a fer. Llástima, però sabeu qué, sembla que no els sap greu. Finalitza el partit i se’n van tan tranquils.
 

Mentre estic escribint aquestes ratlles surt un comunicat del club en el que diuen que fan fora a Zubizarreta i, suposo que també marxarà el seu equip. Per a aquelles que ja fa mesos que el volien fora deu ser un gran dia. Sembla ser que ho ha fet tot malament: ha fitxat malament, ha estat el culplable dels errors administratius que han provocat la sanció de la FIFA,  li poden atribuir la mort del “”Cid Campeador””. Se’n ha afartat i ha provocat el cessament. Aquells que des de l’hombra han decidit que se l’ha de fer fora, ara tenen un altre front, han d’aconseguir fer fora a Luis Enrique i,  que el President Bartomeu convoqui eleccions aquest mateix estiu per tal que torni aquell “”Senyor”” que tanca les discoteques i es ruixa amb cava. Després tindran més feina hauran de tornar a construir el que han destruit, però ara amb amics, amb gent que comuniqui bé i  que a més digui el que volem sentir i posi al camp als jugadors que interessa. 
 

Al Tata se’l va fer fora, era un calçaces que no s’imposava als jugadors. Aquests feien el que volien. A Luis Enrique se’l farà fora per haver volgut fer del Barcelona un Equip seriós, en el que tots els jugadors saben que poden participiar.  
 

Si alguna cosa se li pot imputar a Luis Enrique és això, que ha volgut posar en pràctica  la teoria de que tots els jugadors que hi ha a un equip com el Barça són útils, i que poden jugar. Teoricament hauria de ser així, però la pràctica sempre demostra el contrari. Hi ha uns quants jugadors que no tenen el mateix nivell, uns futbolistic d’altres  mental i, aquests només hi són per que les convocatories són de 18, per que al llarg de la temporada hi ha lesions i per que s’ha de poder entrenar, etc.
 

Quan el facin fora del Barça, més d’hora que tard, s’adonaràn que no és facil portar a algú que pugui entrenar a aquest equip amb tanta involució interna i externa. Des de dins boicotejant a l’entrenador i també al president i des de fora fent el mateix, pontificant cada dia sobre qui ha de jugar  i com s’ha de jugar, destruint jugadors que han acreditat un bon nivell fins que arriven a can Barça, peto tot això sense jugar-s’hi res, sense haver-se assegut mai a cap banqueta, sense haver conduit mai cap grup humà, des del despatx. 
 

Endavant valents. Com es diu en castellà: ”Quien siembra vientos recoge tempestades”