Ja ha arribat l’hora de reivindicar tots aquells entrenadors que han fet un gran esforç econòmic i personal per intentar arribar el més lluny possible dintre d’aquest món, d’altra banda tan inaccessible.
 

Són moltes les il·lusions que dipositem durant molt de temps, estudiant, observant,amb dedicació total del nostre temps lliure sacrificant molts temes personals i familiars perquè, al final, ens acaben donant compte que el fet de poder entrenar a un equip de cert nivell no és possible i està vetat a uns quants privilegiats...poseu cadascú el nivell que vulgueu.

Passant els anys i prens una experiència que et dóna el dia a dia per acabar desil·lusionat-te de cop, ja que totes les teves expectatives depenen d’un cercle massa tancat a on els que hi són, pugnen contínuament per un lloc i que a l’hora, no permeten que el cercle es renovi...... Llavors per molt títol que tinguis no et serveix de res i sabeu per què? Perquè, en el fons, a les federacions els interessa fer cursos cada any i treure el rendiment econòmic per seguir endavant......no és paren a pensar que estan provocant un excedent d’entrenadors que no poden tenir lloc tots a l’hora, per tant la prioritat és econòmica i no esportiva... Ja n’hi ha prou!
 

El dia que treguin places limitades i la gent que tingui que suar de valent per obtenir el títol llavors començarem a parlar. Ara no és el cas!!!! Si mireu els tants per cent d’aprovats us donareu compte de què parlo...... En resum o tens un bon padrí o has estat un jugador d’elit , si no ho tens cru per fer-te un lloc a on poder demostrar les teves qualitats com a entrenador.
 

És trist, veure com molts entrenadors amb titulacions importants, es queden pel camí farts de rebre falses expectatives que no porten enlloc i que al final (no s’enganyem) hi ha una massificació d'entrenadors titulats que s’han deixat el seus diners durant anys en aquest negoci ple d’incoherències on veus tractes privilegiats de moltes persones vinculades directament al món del futbol, sobretot jugadors de cert renom, que ho tenen més fàcil que un altre que no té nom, i en definitiva ni tan sols tenen l'oportunitat de poder demostrar-ho (i quedi clar que amb això no culpo als jugadors de renom sinó a qui ho permet...).Us fico un exemple , que per a mi em dol moltíssim perquè considero que va marcar un abans i un després en el món del futbol .............. Diego Armando Maradona, que penseu d’ell com a jugador i com entrenador? Ja us he dit tot, sobren les paraules.
 

En el fons, el futbol és una gran mentira que mou masses diners per convertir-lo en una gran veritat, però el que passa és que ens apassiona tant, que no ens deixa veure la realitat d’aquest esport tant meravellós.
 

Imaginem-nos a un Pep Guardiola que no fos conegut, penseu que el fitxarien estan a un 3a divisió per anar a un primera?? I més sent el Barça? Ni somiar-ho!! I encara més, recordeu que quan va començar la lliga ho va fer perdent uns quants partits i tot així no el van destituir i per això va poder demostrar tot el que portava al seu cap?, llavors imagineu que això pogués passar en un entrenador qualsevol de 3a divisió?? IMPENSABLE!
 

Podeu posar l’escala de nivell que vulgueu, futbol base, territorial, semi professional, professional, es igual, en tos els casos trobareu limitacions i molts, molts interessos, masses com per continuar somiant...... Els que esteu començant en aquest món, teniu la il·lusió intacta, però heu de ser conscients de la realitat i l’únic que us puc desitjar és que tant de bo hi haguéssin un milió de guardioles, però desgraciadament no hi ha cabuda per tothom.