Tornes cap a casa capcot després d'una dura derrota. Tornes sol amb el teu cotxe, pensant què ha passat per perdre el partit, analitzes cada jugada, busques solucions a un problema que et sembla matemàtic i no trobes el resultat que persegueixes. Arribes a casa i segueixes donant voltes. 

Aquest és un dels episodis que es repeteixen després d'un resultat negatiu i no hi ha cap tipus de consol. Moltes hores emprades a preparar el partit, analitzant el rival després de l'informe  que has fet invertint hores d'un altre cap de setmana, preparació dels entrenaments i resultat gens favorable. Acaba la jornada i mires la classificació. Diumenge acabat, però per sort arriba el dilluns. 

Comença una nova setmana, t'animes i també pensaràs la xerrada que has de fer als jugadors. Seràs crític, autocrític, comprensiu amb els jugadors? 

Tens l'entrenament preparat i aquella tarda, poques hores abans de la sessió arriben missatges d'alguns jugadors que no poden assistir i has de refer la sessió. I t'arriba aquella frase al subconscient: l'entrenador ha de saber improvitzar. 

Treballes molt aquella setmana, els teus jugadors responen i tens bones sensacions per al partit. Arrriba el partit i guanyes amb aquella jugada d'estratègia que portes treballant moltes setmanes. Estàs satisfet, tres punts i una injecció d'energia, però no estàs satisfet i vols més. I què fas? Tornar a analitzar el partit perquè un jugador lesionat ha gravat el partit. 

No descanses, vols polir detalls i millorar tu i també l'equip. I aquesta és la roda d'un entrenador amateur amb la diferència que compagines la teva feina professional amb la d'entrenador, que també la vius com un professional. 

Hores que inverteixes, que no les perds, les inverteixes, recordau, per ser millor entrenador.  Els teus jugadors, després de treballar o estudiar, venen a entrenar amb més o menys ganes però els hi has de donar un bon menú perquè sempre vulguin repetir el teu àpat. 

I a final de mes reps una remuneració econòmica en el millor dels casos que et serveix per cobrir les despeses de la benzina del cotxe perquè no només vas al teu entrenament, també veus partits dels rivals. El somni real o irreal és arribar al professionalisme o potser no perquè ja ho ets. Ho vius de la mateixa manera, intentes formar-te per seguir millorant i gaudeixes i pateixes potser més que els professionals perquè entrenes amb sentiments de pertinença al club o al grup.