Arribes al primer entrenament de la temporada amb el teu equip, esperançat, jugadors més grans amb més conceptes (o això creus), més capacitat per poder llegir situacions de partit, podràs treballar una barbaritat de coses amb ells...


Gens més lluny de la realitat, et trobes un equip espectacular, sí, però espectacular regatejant cons, espectacular fent un control, fent una passada a dos metres a un company estàtic. Fins aquí tot perfecte, però arriba el partit, partit en el qual t'enfrontes a set jugadors, set jugadors que es mouen, que et tapen aquesta línia de passada que tan fàcil semblava en l'entrenament, que quan vas a driblar.... EP, ES MOUEN! I a sobre et prenen la pilota, fan una passada en profunditat i gol.


Em sembla molt greu que nens que fa molts anys que jugant a futbol tinguin tantes mancances a l'hora de llegir situacions del joc: saber que a l'hora de defensar sempre has de tancar el carril central, que en una situació de 2vs1 has de fixar la marca per poder alliberar al company, que no totes les desmarcades són per rebre la pilota, també podem fer-ho per crear-li espai a un company... Són conceptes senzills que la majoria de jugadors en arribar a una categoria juvenil, cadet, fins i tot infantil haurien de tenir assumits i interioritzats.


Quin és el problema? Com en molts altres aspectes d'aquesta societat (xenofòbia, desigualtat...), estem malvivint de l'herència dels nostres pares, avis... D'aquells entrenadors que creien que jugar a futbol era alguna cosa similar a fer el servei militar, on el que guanyava era el que corria més, el que xutava més fort i el que saltava més alt, uns altres que en canvi busquen l'èxit personal per sobre de l'aprenentatge dels nens i nenes... I aquest còctel acaba convertint-se en explosiu si ho combines amb la falta de formació.


Amb aquest article no pretenc criticar personalment a ningú perquè entenc que tots els entrenadors volem el millor per als nostres jugadors, ni vull dir que un model adequat sigui un en el qual els jugadors no corrin, i el bon entrenador solament sigui el que ensenya al seu equip a jugar la pilota des del darrere com el Barça de Guardiola, solament demano que entre totes les persones que formem el futbol base lluitem per una educació de qualitat, tant en l' àmbit esportiu com en el personal, i això depèn que donem eines als nostres jugadors perquè sàpiguen analitzar i actuar davant de les diferents situacions que es poden presentar tant en un partit com en la seva pròpia vida.


Entenc aquesta professió com una cosa vocacional en la qual l'entrenador està a la recerca d'una millora constant, de buscar nous mètodes perquè el seu equip creixi tant en l'àmbit personal com en l'esportiu, cosa que a la llarga també li farà créixer a ell. A les nostres mans està millorar el futbol base del nostre país, i perquè no, també en part, la nostra societat.