Quan escric aquestes línies, ho faig amb molta tristor però recordant la imatge que em ve més present de tu. És la de tu al córner de la part de la (ex) piscina del Vilar, tocant a la via del tren. Era un lloc que t’agradava posar-te per fer fotos. Se't trobarà a faltar i molt.

El Josep Maria Agrafojo era aquella persona riallera, que mai sabies per on et podia sortir. Ens ha deixat però la seva memòria seguirà ben present pels qui el coneixíem. Són molts moments el que he pogut viure amb ell, sempre vinculat al món de l’esport local, i on amb els anys, va sorgir una amistat. 

Recordo una de les últimes converses amb ell. Va ser al camp del Vilar, al costat de l’entrada, arran de gespa. Va ser sobre la fitxa del partit de la UE Valls. Em comentava que les alineacions ja estaven penjades abans que comencés el partit. Ell, les havia de passar a l’Sport i Mundo Deportivo. Ell era així, pendent de tot allò que a tu se't podia escapar o que no li donaves molta rellevància. Ell sí i amb raó.

En Josep Maria, era una persona que quan parlaves amb ell, sempre et sorprenia. Mai podries saber amb quina anècdota o història et podia sortir. I això, entre moltes altres coses, és el que trobaré a faltar. També la seva presència a les rodes de premsa. Els que anem a les rodes de premsa esportives som els mateixos de sempre (si no estic sol). Si una roda de premsa és pot acabar amb 15 minuts, ell n’era expert en fer-les durar el doble, realitzant preguntes que deixaven a tothom descol·locat, però sempre, lligades a la temàtica en qüestió. Preguntes que mai se m’acudirien de fer. També, explicava anècdotes d’anys passats, que sempre era un plaer escoltar, ja que amb ell, per sobre de tot, aprenies. 

Són molts els records que em venen al cap. Els dos anys que vam fer un programa d’esports els dilluns i divendres per Ona Valls junt amb Miquel Rosich i Montse Solé (quins grans temps aquells). Van ser intensos i molt agradables. Amb ell, junt amb en Miquel Rosich, vam saber, en acabar un dels programes, de la mort d’en Xavi Tondo. Va ser un moment dur i ens va marcar. També ho és ara amb la marxa de l'amic i estimat Josep Maria Agrafojo.

Era una persona propera, que sempre quan li demanaves alguna cosa intentava fer-la el més aviat possible. També era una persona molt activa, i que tothom el coneixia. Sortia de Morell, d’una roda de premsa, i rebia un missatge d’un vell amic seu de l'època del Nou diari. Em confirmava el que més em tenia, que, a partir d’ara, quan miri les estrelles, també t’hauré de buscar a tu. 

La vida no és justa i has marxat abans d'hora, però només mor aquell que s'oblida i tu estaras sempre viu en la nostra memòria.

Descansa en pau company. Que la terra et sigui lleu.