L’estratègia referida a totes aquelles accions que succeixen en un partit quan la pilota està aturada és la gran absent en el dia a dia del futbol. Veiem partits, ja sigui de futbol base o d’amateur, on els equips tenen una manca d’aquestes jugades per diferents motius. El jugador no recorda quina acció ha de fer tant el que executa i marca la jugada com els posibles rematadors. Falta d’atenció dels jugadors. Un altre motiu és que l’entrenador ha treballat aquest aspecte de manera aïllada i sense enfatitzar massa en els aspectes més destacats. El tècnic no hi creu massa. Finalment els que defineixen l’estratègia com avorrida. El jugador s’avorreix i per tant no cal perdre massa temps. Errada encara més greu. 

Crec que l’estratègia és un dels aspectes que més ha de cuidar un entrenador i fer-ho saber als seus jugadors.  El moment ideal per treballar-la és a la pretemporada. Allà cal explicar les diferents jugades que hem preparat, teòric, després passar a la pràctica sense oposició i finalment amb oposició. Per millorar cal enregistrar les jugades i veure les millores a fer ja sigui en entrenaments i en partits. Un cop ja les saben i les dominen, cal que motivem els jugadors. I com ho fem? Busquem idees. Podem fer jocs competitius en els entrenaments amb diferents llançaments, falta lateral, sacada de banda i còrner. Fem equips de defensors, atacants i un altre que espera per defensar un altre porteria amb sortida dels defensors al contraatac. I en els partits què puc fer? Crear un full d’estadística amb gols encaixats i marcats d’estratègia. Quants punts em dóna i em treu l’estratègia? Quedariu perplexos.

Per acabar hem de saber que en funció dels jugadors que tinc aplicaré un tipus de marcatge defensiu i uns moviments previs, n’hi ha molts en atac. Cal tenir variabilitat a les jugades d’estratègia tant de còrners, sacades de banda, faltes laterals, faltes centrades,  sacada de porteria i sacada d’inici de partit. El mateix esquema defensiu. Avui en dia tenim miralls en equips professionals com l’Altético de Madrid o el Llagostera. Els seus entrenadors creuen en aquest aspecte i treuen rendiment. Si baixem un esglaó el tècnic del Sant Andreu ,Miguel Álvarez, és un geni que ha estat elogiat per Unai Emery. I del futbol català Toni Carrillo del Cerdanyola o el ‘mestre’ Puchi de la Guineueta són clars exemples. 

Com a entrenador creus o no creus en l’estratègia i segons com tu ho entenguis els jugadors et seguiran o no. Cal persistir i dedicar temps a les sessions setmanals. L’estratègia és una oportunitat que tens a cada partit. Llàstima que en el curs d’entrenadors aquest contingut quedi bastant orfe.