Cada vegada més, el futbol femení és més atractiu i interessant.

S’ha de reconèixer que en aquest món masclista, el fet de fer-se un lloc és molt complicat i només insistint i persistint s’arriba a conquerir fites que fa uns anys eren impensables. Les dones, per la seva constitució, estan en desavantatge respecte els homes per la pràctica d’aquest esport, ja que ni per força ni velocitat podem competir amb ells, però cada vegada més veiem noies que s’atreveixen en l'etapa del futbol base a provar a competir amb els nois i aquí és a on hem de valorar i molt, el fet de formar part d’un equip de nois que probablement i sense volgué, les deixin de costat, pel fet de ser noies…..

Nosaltres, Pares i Mares, hem de trencar una llança a favor de la valentia que suposa ser moltes vegades la única noia i hem d'educar als nostres fills a què ho valorin també. A més les noies no podem compartir vestidor amb la resta de nois i per tant, ens trobem en una situació que si bé és obligada pel fet de preservar la intimitat, al mateix temps és injusta, ja que tant abans del partit com sobretot en finalitzar-lo no poden compartir ni la victòria ni la derrota com la resta de l'equip.

Aquestes noies, que ja hem dit que no tenen la mateixa velocitat i força (sempre hi haurà excepcions, és clar…) que els nois, si tenen en canvi, una alta capacitat per elaborar gestos tècnics i una millor predisposició a l’ocupació d’espais i moviments associats a temes tàctics (és evident, les seves mancances físiques respecte als nois les solucionen movent-se millor i jugant fàcil) i això els permet participar aplicant el que saben de forma ordenada.

En aquestes edats, des de babys a alevins tenen l'oportunitat de poder competir en lligues ja siguin escolars, del consell o federades, però quan s’acaba, estan obligades a fer un salt molt gran per formar part de futbol enfocat al futbol amateur femení i això, si tenen sort, de poder jugar per que hi hagin suficients equips femenins federats. Tot són problemes, des de petites han de lluitar contra tota una serie d'entrebancs, que en moltes ocasions fan que deixen de jugar per la manca d'estructura i recursos i com passa amb molts nois, hi ha jugadors/es més que interessants que es queden pel camí. Encara que d’altra banda, les que arriben a destacar i tenen la sort de poder jugar en un equip amateur d’un cert nivell poden seguir gaudint durant molt de temps i arribar al màxim, com és el cas d’enguany, “històric”, ja que per primer cop podran disputar un mundial femení, tot un premi sense dubte després de tants anys d'esforç i que per fer justícia és el premi de “TOTES” les noies que ho han intentat ja des de ben petites hi hagin o no arribat al final…. 

Gràcies a elles, s’ha mantingut l’esperança de poder arribar a on s’ha arribat. Les dones en general han lluitat i lluiten per fer-se un lloc en situacions en les quals, pot ser, han estat en desavantatge, però que a poc a poc es van fer el seu lloc per demostrar que són tan vàlides com qualsevol altre, en tots els tipus d’esports. Us animo, a partir d’ara, que podeu aficionar-vos a veure partits de fémines sempre que tingueu l'oportunitat, podreu valorar el seu esforç, la seva competitivitat, la seva perseverança i sobretot la seva valentia.