Com a espectadors, ens agrada passar-nos-ho bé quan anem a veure un partit de futbol. Sovint, però, se’ns passa per alt que això no depén únicament de l’estratègia dels entrenadors o de la qualitat i inspiració dels jugadors. Perquè un partit sigui dinàmic, cal que la pilota estigui la major part del temps en joc, i per aconseguir-ho, l’àrbitre és l’altre element clau. 

Sense oblidar l’esperit d’equitat i justícia que impregnen els reglaments, a ningú hauria d’escapar que un partit amb poques interrupcions i on la represa del joc es produeix en pocs segons després de cada aturada, provoca que sigui dinàmic i vistós. Al contrari, quan es sanciona cada contacte o calen dos minuts per col·locar una tanca defensiva, la pilota deixa de ser la protagonista i es perd vistositat per l’espectador.

El que hem d’aclarir és qui porta el ritme del partit, els jugadors o l’àrbitre. Estem acostumats a veure equips que, amb el marcador favorable, retarden al màxim una substitució, s’obliden de la pilota quan l’han de posar en joc o deixen un jugador al terra simulant una lesió. També formen part d’aquest conjunt de tàctiques el provocar converses interminables amb l’àrbitre o provocar pica-baralles innecessàries amb els jugadors contraris. 

Aquestes situacions no són fàcils de gestionar per a l’àrbitre, és veritat, però són les que diferencien els bons, dels millors. Mostrar personalitat suficient per minimitzar aquestes dinàmiques i evitar que es tornin a repetir en jugades posteriors farà que l’àrbitre tingui molt de guanyat i doni un pas ferm cap a una gran actuació.

Moltes de les directrius que s’envien des dels comités tècnics en els últims anys van dirigides precissament a afavorir la dinamització del joc i són un bon instrument per l’àrbitre. L’evolució d’algunes regles com la del fora de joc, encaminada a interrompre el joc només quan el jugador que està en posició treu un profit real de la jugada, n’és un exemple.  És evident que això pot provocar algun debat puntual perquè la decisió es basa en una interpretació, però ningú podrà discutir que el gran afavorit està sent el joc d’atac.

També s’ha de tenir en compte la tendència a no sancionar faltes per simples contactes. Tothom se n’haurà adonat que en les últimes temporades s’està deixant jugar molt més. Això té varis aspectes positius. En primer lloc, hi ha menys possibilitats de discussió amb l’àrbitre perquè el jugador no té més remei que continuar jugant. I segon, si l’àrbitre sanciona menys faltes, els jugadors tenen menys possibilitats d’enganyar-lo simulant haver-les rebut. Si ens hi fixem, veurem un descens en els últims anys del nombre de jugades on els davanters es deixen caure dintre de l’àrea. A més, molts dels enfrontaments entre jugadors s’originen justament en aquest tipus de situacions.

No obstant l’anterior, el nivell d’exigència amb el joc net no s’ha vist perjudicat. Una menor tolerància amb les accions de joc brusc o violent està implicant una reducció de les entrades que posen en perill la integritat física de l’adversari. Ara, doncs, el jugador culpable sap que aquestes actituds comporten una probabilitat molt alta de ser expulsat (un clar exemple és la imposició de la tolerància zero en l’ús dels colzes en les disputes de pilota amb el cap). De retruc, s’està afavorint la continuitat del joc. 

Altres exemples d’efectes positius immediats, són la utilització de l’sprai per col·locar les tanques defensives, l’obligació d’atendre el jugador lesionat fora del camp, (obligant-lo a sortir prèviament) o les ordres rebudes pels equips en el reemplaçament de les pilotes. Cada vegada, la pilota s’atura menys. 

Però més enllà dels reglaments, cal que els àrbitres tinguin la virtut i la valentia suficients per aplicar la normativa amb coherència i sota un sentit global de la gestió del partit. I aquí és, com dèiem al principi, on trobem el camí per l’excel·lència arbitral i, sobretot, per fer del futbol un esport on l’espectacle torni al lloc del que no hauria d’haver sortit mai: el terreny de joc.

Recordem que el futbol està concebut pel gaudi de l’espectador i que no tot ha de valer per guanyar un partit. És evident la importància dels punts del joc, però, com en qualsevol altre espectacle, si ho volem disfrutar hem d’acceptar les regles del joc. I aquí, la principal, és que la pilota no deixi de rodar.