Quan val la paraula d’un jugador? A priori, els clubs és, majoritàriament tot el que tenen a l’hora de fer incorporacions. El futbol amateur, és molt diferent del professional, i a l’hora de signar un jugador per la temporada vinent, la paraula sol ser el factor determinant en les negociacions. Amb un “Si” o “No”, el jugador decideix incorporar-se a un equip o rebutjar l’oferta sobre la taula. Un acord verbal i el jugador ja forma part del nou club.

 

Aquestes darreres setmanes, s’han vist diferents casos sorprenents, però que no són aïllats. Jugadors que signen per un equip, són anunciats inclús a premsa, s’han posat la samarreta del seu nou club i pocs dies després, anuncien que marxen a un altre club perquè els ha arribat una millor oferta.

 

A Segona Catalana de la zona de Tarragona en trobem uns quants. Un d’ells, el cas de Carlos Escrichs de la UE Valls, altres de La Canonja, fins a tres (Ionita, Imanol i Amador). En els casos o bé havien renovat o bé havien signat, han decidit tirar marxa enrere i signar per un altre club.

 

Els clubs són els perjudicats. Després de fer la feina -una bona feina- veuen com altres clubs, s’aprofiten de la situació i amb una oferta econòmica més interessant tiren de cartera per fitxar jugadors. Un cop dur pels equips que, després de planificar la plantilla veuen com han de tornar a treballar per suplir unes baixes que no hi comptaven. Els jugadors segurament són els menys culpables. En el fons miren els seus interessos, tot i que l’error està en què no es compleix amb l’acordat amb el club.

 

És difícil avaluar aquestes situacions, que cada estiu solem passar, però, que se n’ha fet dels valors i de la paraula? Els clubs, que no han fet la seva feina van en cerca de jugadors que saben que estan renovats o que han fitxat per altres clubs, però trenquen les “regles” i toquen als jugadors per a reforçar-se, i això és el que fa mal al futbol amateur. Els clubs han de treballar respectant als altres clubs. Tothom vol fer la plantilla més competitiva possible (és del que es tracta) però sense perjudicar altres clubs que havien fet la feina abans i que de cop i volta, es veuen a corre-cuita per suplir uns jugadors que ja s’havien compromès amb ells.