Aquests mesos d’estiu el que més llegim o escoltem pel que fa referència als clubs de futbol és que s’està treballant en el nou projecte. L’expressió projecte li dóna un caire seriós a la feina que se suposa s’està fent.

 

Hi hauria d’haver un cert paral·lelisme entre els clubs de futbol professionals i amateurs pel que fa a la manera de treballar un projecte esportiu, però en general, tret d’algunes excepcions, res més lluny de la realitat.

 

Un projecte és un document que recull les accions que volem dur a terme per fer realitat allò que ens proposem.

 

Al darrere d’un projecte hi ha d’haver uns objectius clars per aconseguir, no es pot estirar més el braç que la màniga, s’ha de tocar de peus a terra; un calendari, s’ha de tenir clar el que es vol fer aquesta temporada, però aquesta ha d’anar lligada amb les que venen al darrere, mirant de millorar any darrere any; una organització determinada, un mínim de persones serioses, treballadores, honrades i amb una ètica adequada; i un pressupost ordinari, és a dir que es pugui aconseguir, així com un pla de viabilitat del club.

 

Sense aquests paràmetres mínims no hi ha projecte, hi ha una paraula buida de contingut.

 

Qualsevol club amateur ha de tenir una mínima organització. En l’actualitat la major part de clubs són dirigits de manera unipersonal. Entorn de la persona del president hi ha tot una sèrie de noms que serveixen per omplir el mínim, que com a directiva, que requereix el reglament federatiu, però que a l’hora de la veritat no es veuen mai al voltant de l’equip.

 

En la major part de clubs, el projecte es circumscriu a contractar un entrenador, de vegades sense tenir en compte si és la persona que reuneix les condicions per desenvolupar el projecte des del punt de vista de la qualitat humana, la formació adequada, el caràcter adient i la capacitat de conduir grups que convé pel que es pretén fer i s’espera que aquest entrenador porti els jugadors que calgui per a fer l’equip. En això consisteix el projecte. Normalment s’arriba a acords amb tècnics i jugadors sense tenir un pressupost consolidat i això comporta que durant la temporada incompleixin aquests acords i es perjudiqui el club, freqüentment amb descensos per inhibició dels jugadors i tècnics.

Només aquestes quatre pinzellades d’ordre fan que el club creixi com a tal, es consolidi i pugui mirar més amunt.

 

Cada temporada, en l’àmbit professional, desapareixen clubs per impagaments o descendeixen de categoria. En l’àmbit amateur passa el mateix. Els grups de quarta catalana de les comarques de Tarragona han de fer lligues de deu o dotze equips que finalitzen el mes de març. Hi ha equips que inicien la temporada i a la segona jornada pleguen distorsionant la competició i n’hi ha d’altres que al tercer partit ja no poden pagar l’arbitratge i han de ser advertits de sanció de forma repetitiva.

 

Cal prendre mesures en tots els aspectes si es vol conservar i millorar el futbol territorial. Hi ha moltes coses a fer i els òrgans federatius prenen poques iniciatives en aquest àmbit d’actuació.