Fa quatre setmanes que va començar la lliga i el Barça “B”, només ha pogut guanyar a l’Olot aquesta darrera setmana i treure un empat a casa en la segona jornada contra la Pobla de Mafumet. L’equip va baixar de categoria la temporada passada perquè la qualitat futbolística i el nivell competitiu de la major part dels jugadors de la plantilla no era l’adequat. 
 

Ara en una categoria en què es permet jugar menys a futbol, on prima el contacte físic, on la pressió és constant en tot el camp, i els camps, normalment són més petits que aquells on jugaven l’any passat les coses encara són més difícils. Et manquen les dues condicions bàsiques per tal de poder pensar: l’espai i el temps, els espais s’han reduït i no et deixen un mínim temps per a pensar. Ara encara semblen més dolents que la temporada passada, jugadors que pretenen jugar a primer nivell. 
 

Que diferent és pujar graons des de baix, des del futbol amateur, pas a pas, categoria a categoria. El jugador va aprenent a patir al camp, a què et donin cops en cada jugada a pilota dividida, a sacrificar-se físicament els noranta minuts que duri el partit, a no donar una pilota per perduda, a jugar-se el físic una vegada i un altra,  a situar-se bé en el terreny de joc per tal de poder participar en les millors condicions, i tot això per amor a aquest esport, o en alguns casos, per quatre rals.

A la inversa costa més, quan des de petit el jugador ha anat passant per clubs d’elit i ha de jugar a segons quines categories, li costa, defuig el contacte, li costa ser solidari, sacrificar-se per la resta de l’equip. En tenim exemples molt recents: Deulofeu, Adama…..
 

També tenim exemples d’aquests jugadors sacrificats que han arribat a l’elit i que tots els entrenadors volen tenir: Sergio Busquets, Pedro Rodriguez. Tots dos s’incorporaren al Barça en edat juvenil, havien picat pedra per arribar al futbol professional i sabien el que era posar-se el “mono” de feina cada partit per tal de guanyar. Encara no s’han tret el “mono” i aquí els teniu. 
 

Sens dubte el Barça “B” manquen aquest tipus de jugadors, per tal que li donin aquell punt que l’equip necessita competitivitat. No pot ser que només tinguin jugadors de toc, d’aquests que necessiten molt espai i molt temps per a poder jugar. El valor de la competitivitat al màxim en cada partit, en cada entrenament s’ha d’incorporar al projecte, els jugadors s’han de saber llevar la son de les orelles. 
 

Si a la capacitat tècnica i tàctica li sumen la competitivitat es posaran a nivell dels altres equips de la categoria i no estaria gens malament que uns jugadors que perceben per jugar a futbol,individualment,  més emoluments que tot l’equip al qual s’enfronten cada cap de setmana milloressin en aquest aspecte. 

Miquel López 

Entrenador Territorial

Setembre 2015