Jugar a l´equip del Nàstic s´està ficant molt car aquesta temporada. L´equip està mostrant un nivell molt alt i el seu rendiment no gairebé no varia en funció dels futbolistes escollits pel tècnic valencià Vicente Moreno. Aquesta competitivitat és molt positiva pels interessos de l´equip grana.

 

La prèvia del partit contra la S.D. Ponferradina presentava sorpreses destacades. Achille Emaná es va quedar aTarragona sense ni tan sols entrar a la convocatòria de Vicente Moreno. Després habituals a l´onze inicial comFerran Giner o Jean Luc van veure l´inici del duel desde la banqueta.

 

El Nàstic no es va ressentir en absolut d´aquestes baixes i ben aviat va agafar les regnes del partit. Els deixebles deVicente Moreno volien ser els protagonistes de la possessió de pilota i posar el ritme del partit més adient pels seus interessos. Tot això ho va fer al Toralín, un camp on cap equip havia aconseguit marcar cap gol.

 

Vicente Moreno va apostar per donar continuïtat a joves com Calavera o el mateix Naranjo, que va fer un partit força complert, només li va pesar la manca de punteria als metres finals. Però ocasions es van generar i moltes la desencertada definició va privar al Nàstic de tornar cap a casa amb els tres punts.

 

Això és un toc d´atenció per tothom… ningú es pot adormir perquè es pot quedar sense jugar. Hi ha tanta competència a la plantilla del Nàstic que cap jugador té el seu lloc assegurat. I tot això al fi i al cap, és molt positiu per l´equip de Vicente Moreno que veu que jugui qui jugui l´equip dóna la cara en camps complicats com el deValladolid o Ponferrada, per exemple.

 

Sense anar més lluny, l´actuació d´homes de refresc l´altre dia como Xisco Muñoz o Álex López va ser decisiva per esgarrapar un punt del Toralín. Beneït el problema que té enguany el míster alhora de confeccionar la convocatòria pel partit, ja no només l´alineació titular.