Ho sento. No ho aguanto més i em vull expressar, sobre les pancartes que des d’aquesta temporada es veuen en tots els camps de Catalunya. Molts m’han demanat que m’expressi sobre l’acció simbòlica, entre àrbitres, jugadors i entrenadors de sortir agafats amb una pancarta, molt maca ella, “contra la violència al futbol”. 

 

La idea en si és bona. Tothom està -o hi hauria d’estar- en contra de la violència al futbol. No és cap ximpleria. Gairebé cada jornada es pot veure, en les diferents categories des del semifprofessionalisme a les categories més amateurs, alguna situació de violència en el futbol. Dissabte, a Valls, sense anar més lluny, un jugador de la UE Tancat -havent estat provocat o no verbalment- va etzibar una pilotada a la cara a un jugador que no podia entrar a la convocatòria. L’àrbitre, que a sobre no ho va veure, no va fer absolutament res. 
 

Sortir amb una pancarta en contra la violència al futbol pot ser una bona idea a la teoria, però a la pràctica, al minut 1 ja comencen les picabaralles, les tanganes o agressions. La pregunta que em faig cada dia és si el fet de sortir amb una pancarta contra la violència al futbol fa que el jugador que durant el partit s’escalfa i li vol etzibar un cop de puny al rival, li fa canviar el parer. Tinc clara la resposta. 
 

Crec que, s’haurien de buscar altres alternatives a una pancarta que no té cap mena d’efecte al respecte. La Federació ha mirat que si d'ençà que es treuen aquestes pancartes, que val a dir que aquestes tenen un cost, estadísticament s’ha baixat la violència als camps de futbol respecte, per exemple, la temporada passada?