La victòria del passat cap de setmana va ser una d´aquelles que et deixa un bon regust després del partit. I és que s´havia guanyat demostrant eficàcia davant de porta, factor pel qual el Nàstic havia deixat de puntuar jornades endarrera. Els de Vicente Moreno també saben ser eficients cara a gol.

 

Que l´equip està fent una gran tasca és del tot inqüestionable i que la cinquena posició que reflexa la taula classificatòria no és fruit de la casualtitat crec que està fora de dubte però amb tot i amb això un sector minoritari de l´afició pensava amb els punts que el Nàstic s´havia deixat pel camí per manca d´encert.

 

Partits com el del Toralín, l´Albacete al Nou Estadi o el Valladolid al José Nuevo Zorrilla eren els exemples amb els què es basa aquesta afirmació. En tots aquests partits el Nàstic va tindre ocasions per poder guanyar però no va ser possible… aquesta és la lectura dels que defensen això.

 

Contra el Bilbao Athletic el Nàstic va aconseguir els tres punts precisament treient petroli de les seves bones arribades amb atac. D´aquesta manera va doblegar un molt bon equip que va demostrar que la seva posició classificatòria no té res a veure amb la seva vàlua com a equip.

 

Una cosa està clara i és que en una temporada tant llarga com la Segona Divisió hi haurà partits de tota manera i per tots els gustos. Dies que hauràs de lluitar per la victòria fent anar més el mono de treball que d´altres que tinguis un rival que et deixi jugar més, dies que una badada defensiva et costarà una derrota o punts que deixaràs escapar perquè no estaràs encertat de cara a porta…

 

Però aquest Nàstic té una virtud molt important i és que és un equip molt humil que treballa de principi a final. Tothom té el seu rol dins l´equip i Vicente Moreno és un afortunat podent fer vàries alineacions titulars amb gairebé un nivell competitiu similar. Aquest és el camí que ens ha d´acostar cap a la permanència com a primer repte i a partir d´aquí ja somiarem… VISCA EL NÀSTIC!!!!