És molt fàcil escriure del futbol amater des de 500km de distància. Aquest divendres, Joaquin Celma, col·laborador de Més Ebre, no ha estat, per dir-ho finament, gens encertat. Comentava al gratuït esmentat que “Primer partit de la lliga: Gandesa-Valls 0-3. L’equip local va impugnar-lo per alineació indeguda de jugadors visitants. La federació li va donar la raó al Gandesa. Ara comença la segona volta i quina casualitat, s’enfronten Valls i Gandesa altra vegada, i el Tribunal Català de l’Esport li dóna els tres punts al Valls, del primer partit. ¿No veuen molta casualitat? Qui forma i qui decideix al Tribunal? ¿No és la Federació la que governa?. Jo sé perquè el Valls ha aconseguit els tres punts però no puc demostrar-ho al 100%.”. Penso, que després de les darreres frases, no cal molt que contraargumentar, ja que com diria Josep Pedrerol “Ha quedado retratado”.

No sé si se n’adona, que no només ha faltat el respecte a un club històric com la Unió Esportiva Valls, que en cap cas ha entrat en cap mena de guerra amb ningú per aquest tema, sinó també està faltant el respecte a la membre de la junta directiva i al seu advocat, que han perdut temps preparant el recurs. Però també ha faltat el respecte a un Tribunal Català de l’Esport totalment independent i arbitrari.

La seva acusació, que venint d’on bé, tampoc és d’estranyar, ja que s’aproxima més al periodisme sense criteri i credibilitat que s’aplica en certs programes de la ciutat on vostè viu, és més greu del que es pensa. Acusa, sense proves, pel que vostè en treu de quatre trucades telefòniques des de 500km d’on està passant la notícia, que ja sap perquè el Valls ha aconseguit els tres punts, però que no ho pot demostrar al 100%. Això se'n diu, “tirar la pedra i amagar la mà”.

No sé si ho sap, però hi ha gent que ha perdut hores per presentar un recurs al Tribunal Català de l’Esport. Aquest òrgan, hi és per alguna cosa. Si un club té una eina, l’ha de fer servir. I la UE Valls, la va fer servir. Agradi més o menys. La UE Valls, no va obrir boca quan li van prendre els punts. Ni un sol “però”, ni “queixa”. Són les regles del joc. Però aquestes mateixes regles, també proporciona que es pugui recórrer, com legítimament ha fet el Gandesa ara, tornant a presentar un altre recurs. Defensar un club és honrós, però hi ha barreres que no es poden sobrepassar i més, quan s’ho treu de la màniga i sense aportar proves.

El periodisme és molt més seriós que això.