Diuen que el futbol és un joc, que el futbol és un reflex de la societat. Inculquem als nostres fills que practiquin un esport, i els diem que el futbol els portarà a adquirir uns hàbits, i els donarà uns valors que pocs esports els tenen. Doncs bé. Partirem de la base que com a pares tots els nostres comportaments, gestos, paraules o accions tenen repercussió en els nostres fills. Ens observen i intenten imitar en la mesura del possible. Així que la nostra responsabilitat és immensa.

Som observats diàriament, per tant, la nostra tasca educativa no cessa mai. Qualsevol moment o situació és un excepcional escenari formatiu, per això el camp de futbol no és un escenari diferent.

Doncs bé, cada vegada aquesta feina de pare o mare queda més al marge. Quan vénen a veure un partit del seu fill, i nosaltres, com entrenadors, quedes més tocat i desencisat de tot el que envolta aquest esport. Tu lluites com entrenador que tota la teva plantilla sigui educada, i tingui un comportament digne i respectuós amb tots els elements que envolten el futbol! Doncs bé, aquesta setmana passada jugant un partit de juvenils, on tot era perfecte, on els jugadors estaven en un període de competitivitat immensa, on les dues banquetes eren del més professional i cordial possible, on l’àrbitre tenia el partit controlat i pràcticament liquidat per marxar cap a les dutxes, quan faltaven 3 minuts per acabar el partit, no podria succeir res més que una baralla a la grada d'uns pares en contra de dues noies i un noi, les quals demanaven educació I respecte cap a la persona de l’àrbitre.

Senyors pares, sols voldria dir, que evidentment tothom ens podem equivocar, de la mateixa manera que falla un jugador o de la mateixa que fallem els entrenadors. Ara, això no implica tenir línia oberta a baralles, discussions, i insults cap a una persona de la qual sense ella, el vostre o nostre fill no podria practicar futbol. Recordem que l’àrbitre és un element indispensable del joc. Per això hem de tenir el mateix respecte cap a la persona de l’àrbitre,igual com tenim cap als nostres rivals o entrenadors. Nosaltres com a pares volem el mateix respecte cap al nostre fill. Si volem ser respectats, respectem!

Senyors seguidors, pares, hooligans o com volem anomenar... Nosaltres som esportistes, nosaltres tenim ganes de jugar, nosaltres tenim ganes de superar-nos, nosaltres no entenem aquesta actitud. Podem criticar el tema de la famosa pancarta de joc net, però si els protagonistes de l'encontre sortim amb la pancarta i respectem les regles del joc i tot el que envolta, no sé si seria millor la pròxima jornada que la pancarta la portessin els aficionats, els pares, o hooligans! Perquè al terreny de joc nosaltres si sabem el que hem de fer.

També cal dir i remarcar que, afortunadament, no tots estan en el mateix sac. Hi ha pares aficionats que són veritables animadors i d'allò més correcte!

Hauríem de reflexionar tots i que la Federació Catalana de Futbol prengués mides en contra d’aquesta violència, i fer fora dels camps aquests personatges. NOSALTRES VOLEM JUGAR A FUTBOL!