Cada any xiulo els típics tornejos de Setmana Santa i sempre és el mateix, poca comprensió cap a altres formes d’entendre el futbol.

Quan es troben equips catalans amb equips d’altres països; especialment nòrdics, anglesos, italians i francesos, em trobo en situacions complicades. El futbol es pot jugar de moltes maneres, mentre es respectin les normes de joc. Sembla que hem oblidat com jugàvem a futbol abans de l’era tiqui-taca del Barça...

Les situacions normals que em trobo en aquests partits és que normalment els equips catalans es dediquen a intentar jugar la pilota a base del toc, del control (de vegades massa) i de la conducció (de vegades massa també...) i en canvi els equips que venen són durs, però nobles, mosseguen contínuament, van dos o tres cap al qual condueix massa la pilota, pressionen fort però sense falta, semblen físicament més forts, etc. Per ells el futbol és pressió, mossegar, és una qüestió de físic, de força, no de qualitat i toc excels de la pilota, són pràctics, si tenen la pilota, busquen porteria contraria en 3-4 tocs i aquest futbol és tan respectable com el nostre. De fet, abans em trobava aquests tipus de futbol a les Terres de l’Ebre, on a part del que he comentat, no donaven mai una pilota per perduda i els partits duraven 90 minuts, i quan dic 90 vol dir que fins al darrer minut mossegaven com fins el primer.

Si haguéssim de buscar una mostra d’això en tenim avui en dia amb l’Atlètic de Madrid, potser. Jo no defenso ni un ni altre concepte del futbol, jo sóc àrbitre i em dedico a aplicar les normes del futbol. Per això no entenc els comentaris dels equips catalans de què “àrbitre, si nosaltres anem així, ens farem mal i el partit no acabarà bé”. A veure senyors, en el futbol no diu enlloc que tres paios no puguin pressionar a un que condueix la pilota, en el futbol no diu res de què si s’entra amb força (sense contacte físic) i es roba la pilota de forma neta sigui falta, en el futbol no diu res de què si carregues sobre el contrari sense separar el braç o estendre’l o amb desconsideració de la força sigui falta, en el futbol no es diu res de què si un jugador salta cap a una pilota aèria des de lluny amb molt d’impuls però sense colzes ni braços, sinó amb el cos i toqui pilota amb el cap sigui falta, al futbol no diu res de quan un jugador es tira amb força per terra (sense planxa) i toca la pilota sigui falta (abans, quan no teníem gespa artificial, ens tiràvem més que ara per terra...i això no ho entenc...).

I és clar, els equips catalans al final es tornen i es pensen que donant una traveta pel darrere no és falta i ja la tenim..., perquè això és targeta i allò no... Doncs senzill, targeta gairebé és sempre que no es va a jugar la pilota i es va a fer mal i punt, no li donem més voltes i respectem l’altre futbol...

Per cert, no cal afegir que normalment acaben guanyant els equips catalans que no perden els nervis, que no es deixen arrossegar per la situació, que no protesten, que es concentren en fer allò que saben, que aprenen del partit i condueixen menys la pilota i se la treuen ràpidament de sobre, que segueixen confiant en el seu sistema de fer gol i al final el troben. Felicitar aquests equips, aquests que segueixen els seus criteris i que confien en què l’àrbitre sabrà diferenciar el que és disputar la pilota amb força però honor o amb intenció de fer mal...