La importància de la figura de l’entrenador ha anat decaient davant la importància en un club esportiu i fonamentalment en el futbol davant de l’equip tècnic que aquest sigui capaç de formar.

En tots els aspectes de la vida quan es dirigeixen grups humans ens trobem dos tipus de persones: aquells que volen estar per sobre dels altres, als que el seu ego els pot i que per tal de no tenir cap competència s’envolten de persones que no els poden fer ombra, ni en l’aspecte humà ni en l’intel·lectual, ni en cap altre aspecte. Ell dóna les idees, és qui es presenta davant els mitjans de comunicació, és qui vol tots els mèrits quan les coses van bé i n’hi ha d’altres que s’ho miren d’un altre manera, s’envolten de les persones en cada àmbit que els poden fer créixer, que poden fer millor el funcionament del grup, que no posen la seva persona pel davant dels altres sinó que el valoren és el grup.

En les diferents empreses on he treballat he trobat dirigents del primer grup, que cada vegada que les coses no funcionaven miraven de donar la culpa a les persones que dirigien i es queixaven de la seva capacitat, de la seva dedicació, sense adonar-se'n de què el cap d’aquells de qui es queixava, de qui malparlava era ell i per tant era la persona a qui s’havia d’exigir que fos capaç de treure el bo i millor de cada col·laborador. Quan criticava als altres, no se n'adonava però es criticava a ell.

En l’altre grup hi ha un exemple molt clar en el món de l’esport, Luis Enrique Martínez, el cap de l’equip tècnic del Barcelona, no se’l pot dir entrenador per què ell no pensa els entrenaments, no els confecciona, no els dirigeix, no els desenvolupa, ho fan els seus Col•laboradors. Ell és al capdavant d’aquest grup, dóna les instruccions per tal que es facin les coses que vol i com vol. Ha tingut una gran virtut, no s’ha envoltat de mediocres, ha triat els millors i a més de la seva confiança i ha aconseguit fites inimaginables. No vol ser el melic del món, vol guanyar i sap el que cal fer per a poder fer-ho.

Algú podia pensar que el Busquets que va deixar el Tata, que físicament s’arrossegava pels camps milloraria el millor Busquets. El mateix podria dir de Iniesta, de Messi de Neymar… Aquí hi ha treball de psicòlegs, de preparadors físics, de preparadors tècnics, de tècnics en alimentació.

Tenim exemples cada dia de persones que han fet els cursos d’entrenador, que obtenen el títol corresponent i que no se’n surten quan pretenen portar un grup de futbolistes, de vegades per què no s’adapten al club on es troben, pretenen imposar la seva filosofia, la que ha tret de la formació rebuda o la que ha tret de la seva cultura televisiva sense tenir en compte els elements que té al camp; d’altres per què no s’adonen que es poden tenir molts coneixements físics, tècnics o tàctic, però també cal tenir molt sentit comú i, és una llàstima, però de sentit comú no en venen a les botigues. La capacitat d’adaptació al lloc on ets és bàsica per a desenvolupar una bona tasca i a mesura que puges de categoria saber envoltar-te d’aquells tècnics de confiança que et puguin ajudar a millorar les capacitats dels jugadors i minimitzar les qüestions negatives que puguin tenir.
Miquel López Entrenador Territorial Abril de 2016