“Sovint no arriben enlloc perquè no saben on anem”.

Ara que els equips acaben la temporada és un bon moment per preparar la temporada vinent. I la tècnica de plantejament d’objectius és molt important, no només a  l’esport sinó a la vida  de cadascú en general.

Una temporada nova es l’inici de alguna cosa i sovint interpretem els inicis como a segones, terceres ... o infinites oportunitats. Davant una nova oportunitat les persones se emocionen amb la idea de què pot ser el “seu any” i que ara “ja toca”. I la veritat és que tocar no toca res, si no hi posem la nostra implicació en el projecte i fem que les coses siguin diferents. Ja deia Einstein: “No esperis resultats diferents si sempre fas el mateix”.

En primer lloc els clubs haurien de saber quin és el seu projecte, pot semblar una obvietat però molt sovint funciona el “campi qui pugui” sense cap criteri clar en cap sentit.

Si preguntéssim a molts entrenadors quins són els objectius que té per l’equip que porta no sabrien que respondre. Però encara és més greu si ho preguntéssim a molts coordinadors a nivell de club o als directius que en teoria són els capitans del vaixell, tampoc sabrien quina resposta donar-nos.

Per això aquesta tècnica, plantejament d’objectius, ens pot ajudar.

Els objectius es poden dividir amb objectius a curt termini, mig, i llarg termini, o fins i tot objectius immediats

La primer cosa que cal fer es definir-los, que siguin clars i no ambigus i si pot ser posar-los per escrit.  Hi ha estudis que demostren que els objectius quan els posem per escrit hi ha moltes més possibilitats   que es compleixin. En el cas de l’àmbit esportiu per exemple podríem parlar de objectius tècnics, tàctics, físics, psicològics. Objectius als entrenaments, a la competició, objectius individuals, objectius col·lectius, objectius amb els pares, etc.. La correcta utilització dels objectius en cada una d’aquestes categories i l’adequada coordinació entre ells, segons sigui el propòsit de la intervenció, seran la clau per aconseguir la màxima influència beneficiosa en les variables psicològiques que afecten al rendiment esportiu.

En segon lloc han de ser mesurables que es pugin quantificar, en cas contrari no sabríem si l’hem assolit.

En tercer lloc han de ser realistes, sinó és possible que ens desmotivin i la funció dels objectius ha de ser que facin possible una meta no que ens obstrueixin. Molt sovint confonem objectius amb somnis, com per exemple els objectius que tots en proposem a final d’any i al cap de quinze dies gairebé tothom ja ha abandonat.

I per últim hem de posar un límit de temps, sinó tenim el perill de tenir un objectiu obert i un objectiu obert és un objectiu etern.

Com podeu veure planificar tot això porta molt de temps i per això per planificar la temporada vinent s’ha de començar ara i no quan falten dues setmanes per començar la temporada, llavors es fa ràpid i sovint malament.

Pot semblar que aquesta tècnica sigui fàcil i a l’abast de tothom, però és fonamental, tant en el món de l’esport com a la vida mateix, jo encara diria més: crec que és la pedra angular on neix tot el demés, si en tinguéssim un bon coneixement probablement la nostra vida seria millor.