La veritat és que aquest Nàstic em recorda moltes vegades aquell equip que va assolir aquell meravellós ascens a Primera Divisió l´any 2006. Però també estic d´acord amb Abel Buades, què va dir, sense menysprear aquella plantilla, que l´actual té més qualitat.

El Nàstic a principi de temporada no sortia en cap travessa com aspirant no ja a l´ascens, sinó a ficar el cap dintre el grup de quatre privilegiats per jugar el playoff d´ascens a la Primera Divisió.

L´equip de Vicente Moreno és un d´aquells equips què pot acabar treient profit d´anar de tapat des de fa moltes jornades, tot i què, com us vaig dir la setmana passada, l´ascens no ha de ser una obligació sinó un repte pel conjunt grana.

Aquesta plantilla, sota el meu humil criteri, supera a la de Luis Ángel Sampedro en qualitat. L´actual Nàstic té més classe amb jugadors desequilibrants com Achille Emaná, José Naranjo, Sergio Tejera o Juan Muñiz, per exemple.

L´equip de Luis César crec recordar que va estar onze jornades consecutives sense perdre. Va forjar l´ascens des de la seguretat defensiva i l´enorme eficàcia cara a porta. Aquell conjunt va guanyar molts partits 1-0 i 0-1 fóra de casa, però és que com no em canso de repetir la Segona Divisió és una categoria que premia molt aquells equips que encaixen pocs gols.

Aquest Nàstic té cosetes similars al de Luis César com la gran unió al vestidor, l´enorme confiança en el cos tècnic i una sintonia molt bona amb l´afició. El diferencien les formes, els estils de joc. El sistema de Luis César era més directe mentre que Vicente Moreno li agrada més el joc associatiu ( amb això no vull dir què el gallec no tingui bon paladar pel futbol de toc, però no era tant prioritari com ara ).

Ara, la següent estació és l´Alcoraz, on el Nàstic intentarà sumar la 13ª setmana sense conèixer la derrota. A veure si hi ha sort nastiquers! VISCA EL NASTIC I VISCA TARRAGONA!

@BERRYKOSE78

Foto: www.el-area.com