Diumenge, la UE Valls va perdre davant La Riera, i es complica massa les seves opcions de play-off a Primera Catalana. Alguns es deuen fregar les mans, i no parlo (que també) de gent de fora de Valls.

Un equip pot guanyar, empatar i perdre. Si ho donen tot, poc es pot recriminar. Ahir, i van haver-hi dos factors per mi determinants per entendre la derrota final (i gairebé definitiva per les opcions a play-off). El primer, va ser l'ansietat de victòria. La responsabilitat de no poder fallar va fer bloquejar a l'equip a l'hora de rematar. A la segona part, ens vam descomptar de les ocasions desaprofitades. Ocasions que en un altre moment no es fallen, i l'equip segur que hagués guanyat, i amb solvència.

Lluny d'entrar en una polèmica absolutament perduda d'inici, el segon fet que va condicionar totalment el partit va ser l'arbitratge. Sempre intento no posar com excusa una actuació arbitral, però la d'ahir té poca explicació possible. Sempre he defensat que un àrbitre es pot equivocar en un moment donat. Sé de la dificultat d'arbitrar i més en categories territorials. Dit això, el viscut diumenge a Valls no va ser just ni normal, i més amb el que estava en joc. Un àrbitre pot no considerar penal una acció concreta, o considerar que hi havia fora de joc en una contra, etc... Però quan un àrbitre no xiula 4 penals que fins i tot ho veuen els de l'equip rival, es fa difícil de pensar que hagi tingut una mala tarda. Simplement no va estar a l'altura, i en desconeixem els motius.

Personalment, no vaig entendre l'actuació arbitral, i trobo molt encertada la declaració del tècnic de la UE Valls "L'equip no ha estat bé però l'àrbitre ha estat molt pitjor". No toca malpensar, però és difícil entendre la seva actuació i quan falten dues jornades per la fi de la lliga. Dit això, i amb el partit ja acabat, toca pensar en diumenge, i que soni la flauta.