L’evolució de les espècies: El porter

Avui hi  donarem un cop d’ull als canvis que ha sofert aquesta posició al llarg del temps.

En els inicis, el requeriment únic per a un porter era la seva capacitat per a aturar o refusar els tirs que anaven cap a la seva porteria, vivien pràcticament damunt la línia de gol. Amb el temps, es van anar afegint altres qualitats, com la capacitat de fer bones sortides per alt en les centrades laterals i en les jugades del contrari a pilota aturada. Els qui eren capaços de complir amb això, portaven penjada l’etiqueta de que “donaven seguretat”.  

En fase ofensiva, no tenien gairebé participació en el joc, i només participaven quan els seus equips estaven en avantatge al marcador ja que amb aquelles regles, podien agafar amb les mans les pilotes que enviaven els seus companys. Els que tenim una edat, hem vist en molts partits infinitat de passades reiterades dels defensors als seus porters per tal de que agafessin la pilota amb les mans i anar esgarrapant segons.

Un canvi en les normes va portar una petita revolució. Si els jugadors de camp envien la pilota amb el peu al porter, aquest ja no pot agafar-la amb les mans. L’esperit d’aquest canvi es l’intent de donar-li més vivacitat al joc i acabar amb les pèrdues de temps explicades. El porter es va veure obligat a millorar la seva tècnica amb els peus, primer en refusos traient-se la bola de sobre i actualment jugant i combinant amb els seus companys com un més.

Una altra cosa que ha tingut una major incidència en aquesta posició que en les altres, es la millora de les pilotes. Anys enrere eren de cuiro i mes pesades i dures que les actuals, especialment quan es jugava en mullat. Els materials sintètics han portat millores en les bambes pensades per als xutadors, i això ha anat en contra dels porters, que es queixen de trajectòries estranyes de les esfèriques en els llançaments que reben, propiciat per les noves tecnologies en les botes i pilotes.

Aquest fet marca diferències, cada cop es més difícil veure porters que bloquin els xuts que els hi envien, molts d’ells ara aposten pels refusos, situació que en ocasions comporta la opció d’una segona jugada pel rival.

Amb tot així i per a mi, actualment les qualitats que ha de tenir un bon porter son capacitat per a aturar sempre que es pugui, si no es pot, refusar, capacitat en les sortides per alt, blocant sempre que sigui possible, capacitat de cobrir porteria en accions d’un contra u, procurant no anar al terra abans d’hora i capacitat per a jugar la pilota amb els peus, sabent ocupar l’espai adient al camp en fase ofensiva en funció de com juga el seu equip