Diumenge, abans del partit hi havia molts dubtes. Quin Valls veuríem? El dels darrers partits al Vilar o la versió vallenca fora de casa? La derrota davant del Camarles hauria servit realment per tocar fons? L'empat a Amposta serviria per fer créixer l'equip?

Totes aquestes preguntes i moltes més es van resoldre en 90 minuts. L'equip va donar la seva millor versió, i personalment crec fermament que l'equip va oferir la millor primera part de la temporada. Aquest és l'equip que l'afició vol, i així ho va agrair donant suport fins al final. Al marxar, molts ho feien contents. No només per la victòria sinó per la imatge, que al cap i a la fi, és un valor que a Valls sí que importa.

L'equip va sortir endollat, amb dinamisme i voluntat ofensiva, però també pecant d'errors infantils en alguns moments. Però no era el dia per lamentar-se dels errors sinó de créixer com equip. Martí Fàbregas va estar esplèndid i va recordar a la millor versió quan vestia la samarreta del Morell. CarlosHerrero en defensa, ja dirigia als companys i feia de líder. I que dir de Ramon Giró, que deixant el migcamp i passant per banda, va fer el millor partit en temps. Inclús Juanjo va marcar. Quart gol amb la samarreta blanc-i-vermella i agafant la responsabilitat de xutar el penal.

La UE Valls va tornar a fer generar optimisme a l'afició i això no pot quedar-se aquí. Ara, dos partits fora de casa (Segur i Vendrell) on cal tornar a donar garanties i demostrar el que es va veure diumenge, que l'equip és un bloc. Si l'equip està cada diumenge en aquest nivell, no hi ha dubte que s'estarà lluitant per tot.