Hi ha molt fariseisme

El futbol és un aspecte més de la nostra vida, criticat per uns i enaltit per altres, però cada dia ocupa un espai més o menys important en la vida de moltes persones. Anys enrere era innocu, el practicaves o no, t'agradava o no, llegies o escotaves coses en el seu àmbit i, per si soles, no et podien fer mal.

Ara això ha canviat, els diners, el dirigisme, les estructures de la gent que viu de tot el que envolta al futbol fan que el que puguis escoltar o llegir quasi mai sigui pur, sempre hi ha al darrere la voluntat de transmetre una idea, un objectiu, es vol aconseguir quelcom, és com una gota malaia que a poc a poc et va perforant el crani si no te'ns saps sostreure de tant fariseisme, de tanta hipocresia.

Fariseisme manifestat per aquells que diuen que l'entrenador no és important. LuísEnrique se'n pot anar quan vulgui, ja en vindrà un altre que farà la mateixa feina i a més serà atent amb els comunicadors. El que no pot marxar, això si, es Messi.

Si t'ho mires de manera superficial, els podries donar la raó, si hi aprofundeixes, ho veus diferent. Qualsevol no es pot asseure segons a quines banquetes. Es pot tenir la titulació, coneixements, ser alt, guapo, vestir bé, educat, parlar atentament amb els mitjans de comunicació..., però no n'hi ha prou, cal prendre decisions difícils cada dia, decisions que tenen molta transcendència per als clubs en l'àmbit esportiu i en altres àmbits i per tant es requereix, caràcter, saber envoltar-te de gent qualificada i fidel, realitzar un treball exhaustiu, saber conduir grups humans complicats, on els egos són immensos. No s'hauria de menysprear tant la feina d'un entrenador que ha acreditat saber-ho fer bé en aquests equips de primer nivell.

El fariseisme dels que d'una banda critiquen als jugadors pel que cobren i al club que els ho paga, sense posar-hi límits i quan convé resulta que al jugador se li ha de donar el que demana. No hi ha d'haver ni negociació, el que calgui. La directiva només s'ha de preocupar que aquests grans jugadors estiguin contents, ha d'aconseguir calés com sigui i restar amatents a la trucada del representant, pare.... per tant d'agenollar-se davant i que el jugador no marxi. Si cal, es ven el club.
El fariseisme d'aquells que critiquen als jugadors perquè no van a recollir els premis que els donen i s'omplen la boca dient que són els jugadors els que manen al club, que el perjudiquen quant a imatge i després són els mateixos que els riuen les gràcies quan aconsegueixen entrevistes i notícies primícia per a les seves publicacions.

El fariseisme d'aquells que critiquen les errades en la passada o defensives de Digne, Mascherano, André Gómez, Alcàcer o Luís Suárez..... i disculpen les de Messi, de Piqué, de Neymar, de Sergio Busquets, d'Alba.

El fariseisme d'aquells que critiquen que el joc només es carregui per una banda, com si fos una qüestió tàctica de l'entrenador, sabent i veient que hi ha jugadors que quan aixequen el cap, no donen la pilota segons a qui veuen i cerquen una altra solució. Pel bé del futbol, no tots són així.
Aquesta setmana s'ha parlat molt del sentit comú en la direcció d'un club de futbol arrel que el Director General del Barça, Oscar Grau, va fer unes manifestacions dient que la renovació de Messi s'ha de fer amb sentit comú. Se li han tirat a sobre, li han dit de tot i jo no sé veure on hi ha el problema. A Oscar Grau l'han fet director general per tal que apliqui els seus coneixements en la direcció d'empreses amb sentit comú. Si el que s'ha de fer només és signar contractes, sobren els més de tres-cents treballadors que hi ha a l'empresa, només en cal un que sàpiga signar. És clar que cal renovar a Messi i també és clar que cal tenir sentit comú, per a renovar a Messi i per a renovar a qualsevol altre jugador.

Cal valorar molts aspectes abans de pagar milionades de vegades poc ètiques i poc estètiques, si no es vol arribar a situacions econòmiques que puguin perjudicar el club. Exemples en tenim cada dia a totes les categories del futbol.