Parlem molt del que no tenim, aquesta és la realitat, i aquests dies els valors del futbol en concret han sortit novament amb motiu de les paraules que va dir Gerard Piqué en finalitzar el darrer partit internacional de la selecció espanyola contra la de França. Ens va dir a tots que no li agraden els valors que transmet el Real Madrid.
 
Ja fa anys vaig escriure sobre els valors que jo crec que s'han de cercar en el futbol per part dels pares que porten als seus fills a les diferents escoles que hi ha. Els concretava en: El sacrifici, la generositat, l'esforç, la disciplina, la companyonia, la lleialtat i el compromís.

El Sacrifici: En el món del futbol, igual que passa en la resta d'aspectes de la vida, cal treballar, per a obtenir els resultats esperats. En l'entrenament, si no hi ha sacrifici, no s'aconseguirà millorar cap aspecte del futbol. 

La generositat: El futbol és un noc col·lectiu en el qual s'ha de saber compartir amb la resta de companys la pilota, el lloc, el sacrifici, la joia en la victòria i els moments de la derrota. 

La disciplina: S'han de saber acceptar i respectar les regles que estableix el club, l'equip tècnic, només l'ordre i la disciplina ens portaran a aconseguir l'objectiu. 

Companyonia: El futbol és un joc de solidaritat, no hi ha lloc per a la individualitat permanent, per aquell que només cerca el seu propi benefici. 

Lleialtat: És molt important la fidelitat a aquell que dirigeix l'equip i als companys del grup. No és bo per ningú fer el llit a l'altre, generar mala maror, cercant únicament el benefici propi. És important anar sempre de cara, remar tots junts. No hi ha solucions màgiques. 

Compromís: S'han de saber respectar les obligacions que s'adquireixen amb el club sense recança. 

Optimisme i superació: Fins quan xiula l'àrbitre el final del partit has de lluitar pel partit. 

Capacitat de Canvi: Quan les coses no surten com vols hi ha dues possibilitats, plorar i lamentar-se o agafar la segona oportunitat que sempre existeix i aprofitar-la. 



De valors n’hi ha d’altres, de molt diferents. La societat evoluciona i de vegades si aquells que defensem els valors exposats ens amaguem podem fer que es transformin en allò que denunciava un nen imaginari que practica futbol i que és aplicable en molts casos:

""Papa, no sé com dir-t'ho. De ben segur que creus que ho fas pel meu bé, però no puc evitar sentir-me estrany, molest, malament. Em vas regalar una pilota quan amb prou feines començava a caminar Encara no anava a l'escola quan em vas inscriure a l'equip. M'agrada entrenar durant la setmana, fer broma amb els companys i jugar el diumenge, com ho fan els equips grans. Però quan vas als partits... no ho sé. Ja no és com abans. Ara no em dones copets a l'esquena quan acaba el partit, ni em convides a un entrepà. Vas a la graderia pensant que tots són enemics. Insultes als àrbitres, els entrenadors, els jugadors i et baralles amb altres pares.... Per què has canviat?

Crec que pateixes i no ho entenc. Em repeteixes que sóc el millor; que els altres no valen res al meu costat. Que qui digui el contrari s'erra. Que només compta guanyar. 

Aquest entrenador de qui dius que és un inepte és amic meu, i em va ensenyar a passar-m'ho bé jugant. El xicot que l'altre dia va sortir al meu lloc.... te'n recordes? Si, home aquell que vas estar tota la tarda criticant perquè <>;  com tu dius. Aquell noi va a la meva classe. Quan el vaig veure dilluns em va fer vergonya.

No vull decebre't. De vegades penso que no tinc prou qualitat, que no arribaré a ser professional i a guanyar centenars de milions, com tu vols. M'atabales. Fins i tot he arribat a pensar en deixar-ho, però m'agrada tant!
Papa, si us plau, no m'obliguis a dir-te que no vull que vinguis a veure'm jugar"". 

Aquesta és una situació que en el món del futbol formatiu veiem repetidament. Imatges de pares que s'enfronten i agredeixen són als mitjans de comunicació de forma reiterada. 

S'endeguen campanyes federatives per tal de millorar la situació, fent que els jugadors surtin al camp agafat's de la mà, que se saludin abans de començar el partit, amb pancartes contra la violència, però totes aquestes qüestions són externes. Els valors no s'adquireixen a cop de campanya institucional. Els valors s'han d'aprendre en el si de la família, de l'escola, del club, de qualsevol altra organització a què pertanyi el nen o la nena. Només així els assimilarà, els farà seus, hi creurà i els practicarà.

El famós entorn del futbol s'ha de rebel·lar contra els violents, contra aquells als que els manquen aquests valors i ha de perdre posició. No es poden permetre baralles entre pares o familiars als camps de futbol, baralles que demostren, en primer lloc, manca de respecte pels seus fills, pels altres jugadors, pels àrbitres, entrenadors, clubs, etc. i s'ha de prendre posició, fent veure a aquells que no comparteixen els valors del futbol, que allà no hi tenen res a fer. 

Darrerament hi ha tot un seguit de clubs i escoles que ha apostat de manera decidida per la formació en els valors del futbol pels seus associats, comptant amb formadors adequats. Sens dubte és un bon camí.