Han passat 50 anys des que el futbol va tornar a renéixer a Valls

Temporada 70-71, victòria del juvenil del Valls al camp del Constantí. Drets: Joan Barrabeig (entrenador), Isidre Baz, Antonio Martínez, Martín Cazorla, Martí, Antonio Rafí, Tomas de la Torre, Ramon Piñas, Cruz, Joan Sogas (delegat) A la gatzoneta: Paco E
Temporada 70-71, victòria del juvenil del Valls al camp del Constantí. Drets: Joan Barrabeig (entrenador), Isidre Baz, Antonio Martínez, Martín Cazorla, Martí, Antonio Rafí, Tomas de la Torre, Ramon Piñas, Cruz, Joan Sogas (delegat) A la gatzoneta: Paco E | Cedida

Ningú ho diria veient la situació actual del futbol Vallenc, però l’any 1968, es a dir, ara fa cinquanta anys no hi havia cap equip de futbol a Valls.


Jo vaig arribar a Valls aquell any, i com la major part de joves d’aquella època dedicava els moments d’esbarjo a jugar a futbol. Ens trobàvem al Vilar tot un seguit de gent  de totes les edats per tal de jugar partits.


Va ser aquell estiu de 1968 que me’n vaig assabentar de que es volia conformar un equip juvenil. Es cuidava de muntar-lo i alhora feia d’entrenador Joan Barrabeig. M’hi vaig presentar i em van agafar. Allà em vaig trobar, entre d’altres, amb:  L’Isidre Baz, Josep Martí, Antonio Martínez, Martín Cazorla, Picó, Àngel Cañadillas, Rafa Fernández, Miquel Basora, Antonio Rafí, Ton Voltas, Ramon Piñas, Josep Maria Esteve, Dionisio Frutos, José Banderas i el seu germà Donato, Antonio Cobos, Tomás de la Torre, Cruz, Paco Expósito, Antoni Traguany, Arturo Arias i Martín Chicharro.


El Primer partit oficial que vàrem jugar va ser al camp de La Salle de Reus, un diumenge al matí que plovia a bots i barrals. Llavors el camp de La Salle estava l’entrada de Reus, avui el que era el camp és el pati del col·legi.


Aquell primer any vàrem jugar sota el control de Educación y Descanso, que en aquell moment dirigia a Valls, el Sr. Rafael Galisteo. En el període de vacances de Nadal ens van portar a jugar un torneig a Madrid, concretament a les instal·lacions de l’Atlètic de Madrid.
Els entrenaments eren molts intensos, eminentment físics. Al camp del Vilar no hi havia llum artificial i els finalitzàvem a fosques.


L’any següent, el 1969, Manolo Gómez, Andrés Moreno y Condal, tres ex jugadors dels darrers equips vallencs van lluitar per posar en marxa novament el futbol amateur vallenc. Ho van aconseguir com a secció del C.B. Valls que es va fer càrrec del juvenil.


Tinc records molt bonics d’aquella època. Vaig poder conèixer, entre d’altres, a persones com el Joan Barrabeig, l’Albert Girona, l’Anton Llagostera, l’Antonio Bascuñana, el Joan Sogas i el Ramón Barrabeig  (delegats del Juvenil i de l’amateur respectivament) i Lucas Naveros (utiller), entre d’altres, que s’estimaven tant el futbol i el seu poble  que no dubtaren en dedicar-li una part de la seva vida sense demanar res a canvi.


L’època d’aquest renaixement del futbol a Valls va permetre formar un equip en el qual hi havia una barreja de jugadors veterans amb gent molt jove. Alguns jugadors  juvenils jugàvem al matí amb el juvenil i a la tarda amb l’amateur. Es van incorporar jugadors com el Joan Calvet, (el Quec), que podia ser el nostre pare, el Josep Altisent, el Manolo Gomez, Carmelo, Mora, Juan Rodriguez (Pirri), Antoni Poblet (Pollo) i d’altres.

 

Any a any s’anaren incorporant jugadors de Valls i dels pobles de la comarca de l’Alt Camp i la Conca de Barberà. A Bascuñana el substituiria Moreno a la banqueta i a aquest Isidre Fabra, després hi seria Magí Martí....... Isidre Baz, Ramon Piñas i Tomás de la Torre anirien a realitzar proves per incorporar-se a l’Espanyol de Barcelona.


No tinc cap dubte de que la qualitat d’alguns d’aquells jugadors supera amb escreix la de molts jugadors que avui es belluguen per categories professionals.Era futbol en blanc i negre però de veritat. La implicació de tots, directius, delegats tècnics, utillers i jugadors era màxima ningú es plantejava res més que donar-ho tot per guanyar i posar el nom de Valls al màxim nivell possible.


Res succeeix per que sí a la vida, tot te un origen, una raó de ser i avui es compta amb clubs i instal·lacions de futbol que tenen les seves arrels en l’esforç d’aquelles persones que amb voluntat i dedicació van aconseguir que el futbol que havia mort tornes a renéixer a Valls.
Ara que es produeix el 50 aniversari, he volgut escriure aquestes lletres  en record i com a homenatge a tots aquells que van participar en el projecte, molts dels quals ja no estan entre nosaltres.